/a/, /ə/

1. Direcció del moviment.
2. El terme del moviment o la distància.

/aˌpɔ.kaˈpɔk/

/a.ba.siˈaɫ/, /ə.βə.siˈaɫ/

/a.baˈðe.d͡ʒo/, /a.βaˈðe.ʒo/, /ə.bəˈðɛ.ʒo/, /ə.bəˈðɛ.ʒu/, /ə.βəˈðɛ.ʒu/
Peix de l'ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà, però més petit (Pollachius pollachius).

/a.baˈðe.sa/, /ə.bəˈðə.sə/, /ə.bəˈðɛ.sə/

/a.baˈði.a/

/a.ban.doˈnaɾ/, /a.βan.doˈna/, /ə.bən.doˈna/, /ə.bən.duˈna/

1. Deixar de banda, desemparar, no fer cas d'una cosa o persona.
2. (pronominal) menysprear-se, envilir-se.

/aˈbans/

/aˈbat/

/abˈdɔ.men/, /əbˈdɔ.mən/

/aˈbɛɫ/, /əˈβɛɫ/

/aˈbe.ʎa/, /əˈbə.ʎə/, /əˈbɛ.jə/
Insecte que vola i produeix mel (Apis mellifera).

/a.be.ra.siˈo/, /ə.βə.rə.siˈo/

/a.bewˈɾaɾ/, /a.βewˈɾa/, /ə.βəwˈɾa/
Donar beure al bestiar.

/aˈbiz.me/, /əˈβiz.mə/
Fondària immensa.

/aˈpas/, /aˈβas/, /əˈpas/
Llengua caucàsica del nord-oest pròpia d'Abkhàzia.

/a.boˈkaɾ/, /a.βoˈka/, /ə.boˈka/, /ə.buˈka/
Fer passar un líquid d'un recipient a un altre.

/a.boˈɫiɾ/, /a.βoˈɫi/, /ə.boˈɫi/, /ə.buˈɫi/, /ə.βuˈɫi/

/a.bo.miˈnaɾ/, /a.βo.miˈna/, /ə.bo.miˈna/, /ə.bu.miˈna/, /ə.βu.miˈna/

/a.bo.ɲeˈɣaɾ/, /a.βo.ɲeˈɣa/, /ə.bo.ɲəˈɣa/, /ə.bu.ɲəˈɣa/, /ə.βu.ɲəˈɣa/

/a.bɾaˈam/, /ə.βɾəˈam/

/a.bɾaˈsa.ða/, /ə.βɾəˈsa.ðə/

/a.bɾe.vi.aˈtu.ɾa/, /a.βɾe.βi.aˈtu.ɾa/, /ə.bɾə.vi.əˈtu.ɾə/
Escurçament d'una paraula, representada amb la lletra inicial o les més significatives.

/aˈbɾik/
Peça llarg de roba destinada a combatre el fred que cobreix més de mig cos, es col·loca com una jaqueta i és gruixuda.

Quart mes de l'any.

/a.bɾoˈɣaɾ/, /a.βɾoˈɣa/, /ə.bɾoˈɣa/, /ə.bɾuˈɣa/, /ə.βɾuˈɣa/

/apˈsen/, /apˈsent/, /əpˈsen/, /əpˈsent/
Que no està atent a la situació present.

/apˈsen.ta/, /əpˈsen.tə/

/apˈsɔɫ.dɾe/
Donar per lliure d'algun càrrec o obligació.

/ap.sorˈβi/, /ap.soɾˈbiɾ/, /ap.soɾˈβi/, /əp.soɾˈbi/, /əp.surˈbi/
Amarar, penetrar dins.

/apsˈtɾak.te/, /əpsˈtɾak.tə/

/apˈsɛn.si.a/, /apˈsɛn.sja/, /əpˈsɛn.sjə/

/a.bunˈdan.si.a/, /ə.βunˈdan.si.ə/

/a.buˈziw/, /ə.βuˈziw/

/aˈbus/

/a.kaˈbaɾ/, /a.kaˈβa/

/a.kaˈðɛ.mi.a/

1. Societat literària, artística o científica constituïda per a l'avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències.
2. Institució educativa de caràcter privat on es porten a terme estudis complementaris als de l'educació regular i formal.

/a.kaˈðɛ.mik/, /ə.kəˈðɛ.mik/
Relatiu o pertanyent a l'ensenyament, particularment universitari.

/a.kaˈðɛ.mik/, /ə.kəˈðɛ.mik/
Membre d'una acadèmia.

/a.ka.ɾi.siˈa/, /a.ka.ɾi.siˈaɾ/
Fer carícies, tractar amb afecte.

/ak.seˈði/, /ak.seˈðiɾ/, /ək.səˈði/
Tenir accés a un lloc, una situació.

/ak.se.ɫeˈɾa/, /ak.se.ɫeˈɾaɾ/, /ək.sə.ɫəˈɾa/

1. Fer amb promptitud, més ràpid.
2. Donar més velocitat

/ak.sen.tuˈa/, /ak.sen.tuˈaɾ/, /ək.sən.tuˈa/

1. Donar o prendre més importància.
   aksentuere
2. Posar un accent gràfic o titlla.
   ettertrykk

/ak.sepˈta.bɫe/, /ak.sepˈta.βɫe/, /ak.sepˈtab.bɫe/, /ək.səpˈta.βɫə/, /ək.səpˈtab.bɫə/

/ak.sepˈta/, /ak.sepˈtaɾ/, /ək.səpˈta/
Admetre el que algú ofereix, dóna o encarrega.

1. akseptere
2. godta

/ak.siˈðen/, /ak.siˈðent/, /ək.siˈðen/, /ək.siˈðent/
Sinistre, esdeveniment, generalment violent i sobtat, de conseqüències funestes o negatives.

/akˈsjo/, /ək.siˈo/, /əkˈsjo/
Participació en la propietat d'una empresa, negociada en el mercat borsari o no.

/aˈse/, /aˈser/, /aˈseɾ/, /əˈse/, /əˈser/, /əˈseɾ/

/a.kɫaˈma/, /a.kɫaˈmaɾ/, /ə.kɫəˈma/

1. Demostrar públicament l'admiració o l'aprovació d'algú altre mitjançant ovacions i aplaudiments.
2. Nomenar algú per aclamació.

/a.kɫaˈɾi/, /a.kɫaˈɾiɾ/, /ə.kɫəˈɾi/
Posar en clar, declarar, explicar alguna cosa.

/ˈaŋ.ne/, /ˈaŋ.nə/, /ˈaɡ.ne/

/a.koˈʎi/, /a.koˈʎiɾ/, /ə.koˈʎi/, /ə.kuˈji/
Admetre a algú en la seva casa o companyia.

/a.ko.mi.aˈða/, /a.ko.mi.aˈðaɾ/, /ə.ko.mi.əˈða/, /ə.ku.mi.əˈða/
Despatxar de la feina, donar comiat.

/a.kon.seˈɣi/, /a.kon.seˈɣiɾ/, /ə.kon.səˈɣi/, /ə.kun.səˈɣi/
Arribar a assolir un objectiu.

/a.kon.seˈʎa/, /a.kon.seˈʎaɾ/, /ə.kon.səˈʎa/, /ə.kun.səˈja/, /ə.kun.səˈʎa/

/aˈkɔɾt/

1. El resultat d'una negociació, quan les diverses parts han arribat a una decisió acceptada per tots.
2. Diverses notes que sonen simultàniament.

/a.korˈða/, /a.koɾˈða/, /a.koɾˈðaɾ/, /ə.koɾˈða/, /ə.kurˈda/, /ə.kurˈða/
(pronominal) Posar-se d'acord.

/a.koɾ.ðiˈo/, /ə.koɾ.ðiˈo/, /ə.kur.ðiˈo/

/a.kɾoˈfɔ.bi.a/, /ə.kɾoˈfɔ.bi.ə/, /ə.kɾuˈfɔ.bi.ə/, /ə.kɾuˈfɔ.βi.ə/

/ˈak.te/
Fet realitzat per la voluntat d'una persona o per un grup.

/əkˈti.ni/

/a.tiˈtut/, /ak.tiˈtut/, /ək.tiˈtut/, /ək.tiˈtut/

/akˈtiw/, /əkˈtiw/
Dit de la persona amb tendència a moure's o amb preferència per fer coses més que a observar-les.

/ak.ti.viˈtat/, /ak.ti.βiˈtat/, /ək.ti.viˈtat/, /ək.ti.βiˈtat/

/ak.ti.viˌtat/, /ak.ti.βiˌtat/, /ək.ti.viˌtat/, /ək.ti.βiˌtat/

/akˈto/, /akˈtoɾ/, /əkˈto/

/akˈtɾiw/

/ak.tuˈaɫ/, /ək.tuˈaɫ/

/ak.tu.a.ɫiˈd͡za/, /ak.tu.a.ɫiˈza/, /ak.tu.a.ɫiˈzaɾ/, /ək.tu.ə.ɫiˈd͡za/

Història breu còmica d’intenció humorística.

/a.kuɫ.tu.ɾa.siˈo/, /ə.kuɫ.tu.ɾə.siˈo/
Procés de canvi cultural pel qual determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent.

/a.ku.za.siˈo/

/aˈka.si.a/

/aˈðam/, /əˈðam/

/a.ðap.ta.siˈo/, /ə.ðəp.tə.siˈo/
Procés pel qual una persona, un grup o una institució adquireix l'aptitud per viure en un medi determinat, la qual afavoreix la seva existència, supervivència i progrés.

/a.ðapˈta/, /a.ðapˈtaɾ/

/a.ðik.siˈo/, /ad.dik.siˈo/, /əd.dik.siˈo/

/a.ði.siˈo/, /ad.di.siˈo/, /əd.di.siˈo/

1. Acció d’addicionar, d’afegir.
2. Operació aritmètica de suma.

/a.ðeˈkwat/, /ə.ðəˈkwat/

/əˈðew/
Expressió de comiat utilitzada entre dues persones amb tractament de tu, sense importar el moment del dia ni les circumstàncies.

/a.ðiˈen/, /a.ðiˈent/, /ə.ðiˈen/, /ə.ðiˈent/

/ad.d͡ʒaˈsen/, /ad.d͡ʒaˈsent/, /əd.ʒəˈsen/, /əd.ʒəˈsent/

/ad.d͡ʒekˈtiw/

/adˈme.tɾe/, /ədˈmɛ.tɾə/
Rebre, donar entrada o audiència.

/ad.mi.nis.tɾa.siˈo/, /əd.mi.nis.tɾə.siˈo/

/ad.mi.ɾa.siˈo/, /əd.mi.ɾə.siˈo/

/aˈðop/, /əˈðop/
En agricultura, fems o qualsevol altra cosa que amb què s’engreixen les terres a fi que produeixin més.

/a.ðo.βeˈɾi.a/, /ə.ðu.βəˈɾi.ə/

/a.ðo.ɫeˈsen/, /a.ðo.ɫeˈsent/, /ə.ðo.ɫəsˈsent/, /ə.ðu.ɫəsˈsen/
Relatiu a l’adolescència.

/a.ðo.ɫeˈsen/, /a.ðo.ɫeˈsent/, /ə.ðo.ɫəsˈsent/, /ə.ðu.ɫəsˈsen/
Jove que està en l’adolescència, que ha començat la pubertat i encara no és adult.

/aˈðɔɫf/, /əˈðɔɫf/

/aˈðɔ.nis/, /əˈðɔ.nis/
(mitologia grega) Divinitat de gran bellesa disputat per Afrodita i per Persèfone.

/a.ðop.siˈo/, /ə.ðop.siˈo/, /ə.ðup.siˈo/

/a.ðoˈɾa/, /a.ðoˈɾaɾ/, /ə.ðoˈɾa/, /ə.ðuˈɾa/

1. Honrar, reverenciar amb culte exterior.
2. Amar en extrem.
3. Besar la mà al Papa reconeixent-lo com a successor de sant Pere.

/at.kiˈɾi/, /at.kiˈɾiɾ/, /ək.kiˈɾi/, /ət.kiˈɾi/
Posseir una cosa perquè s'ha comprat o guanyat.

/a.ðɾe.naˈɫi.na/, /ə.ðɾə.nəˈɫi.nə/

/aˈðɾe.sa/, /əˈðɾə.sə/, /əˈðɾɛ.sə/
Indicació de qualsevol mena que fa referència a un edifici concret i, sovint, a una part d'aquest edifici (habitatge, oficina, etc.), en especial quan s'indica la població, el carrer i dins del carrer el número.

/a.ðɾiˈa/, /ə.ðɾiˈa/

/a.ðɾoˈɣe/, /a.ðɾoˈɣeɾ/, /ə.ðɾoˈɣe/, /ə.ðɾuˈɣe/

/aˈðuɫ/, /aˈðuɫt/, /əˈðuɫ/, /əˈðuɫt/
No apte per a menors.

/aˈðuɫ/, /aˈðuɫt/, /əˈðuɫ/, /əˈðuɫt/
Persona ja madura i crescuda, que no és un infant.

/a.ðuɫˈtɛ.ɾi/, /ə.ðuɫˈtɛ.ɾi/

/adˈbɛr.βi/, /adˈbɛɾ.βi/, /adˈvɛɾ.bi/, /əbˈvɛɾ.bi/

/adˈbɛrs/, /adˈbɛɾs/, /adˈvɛɾs/, /əbˈvɛɾs/, /ədˈbɛrs/

/ad.berˈti/, /ad.beɾˈti/, /ad.veɾˈtiɾ/, /əb.vəɾˈti/, /əd.bərˈti/
Prevenir, avisar, aconsellar.

/ad.berˈtɛn.si.a/, /ad.beɾˈtɛn.si.a/, /ad.veɾˈtɛn.si.a/, /əb.vəɾˈtɛn.si.ə/, /əd.bərˈtɛn.si.ə/

/ad.boˈkat/, /ad.voˈkat/, /əb.voˈkat/, /əb.vuˈkat/

/aˌe.ɾo.ʎis.kaˈðo/, /aˌe.ɾo.ʎis.kaˈðoɾ/, /əˌe.ɾo.ʎis.kəˈðo/, /əˌe.ɾu.ʎis.kəˈðo/

/aˌe.ɾoˈnaw/, /əˌe.ɾoˈnaw/, /əˌe.ɾuˈnaw/
Vehicle amb capacitat per a viatjar per l'aire (avió, helicòpter, autogir, dirigible, etc).

/aˌe.ɾoˈpɔɾt/, /əˌe.ɾoˈpɔɾt/, /əˌe.ɾuˈpɔrt/

1. flyplass
2. lufthavn

/a.fa.ɫaˈɣa/, /a.fa.ɫaˈɣaɾ/, /ə.fə.ɫəˈɣa/

/a.fekˈta/, /a.fekˈtaɾ/, /ə.fəkˈta/

1. Parlar o obrar amb afectació.
2. Fingir ignorància, zel d'alguna cosa.
3. Fer impressió una cosa en altra, causant alteració.

/aˈfɛk.te/, /əˈfɛk.tə/
Sentiment que commou l'ànima, especialment l'amor no sexual per una persona.

/a.feˈd͡ʒi/, /a.feˈd͡ʒiɾ/, /a.feˈʒi/, /ə.fəˈʒi/
Augmentar, posar-ne més.

/əv.ɣə.nisˈtan/
Estat localitzat a Àsia que limita amb l'Iran a l'oest, amb el Pakistan al sud i a l'est, amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan al nord i la Xina a l'extrem més oriental. El nom oficial és República Islàmica de l'Afganistan.

/aˈfiks/, /əˈfiks/
(gramàtica) Morfema que es fusiona amb una paraula o la seva arrel per formar-ne una altra. Un afix pot ser un prefix, un sufix, un interfix o un infix.

/a.fɫuˈen/, /a.fɫuˈent/, /ə.fɫuˈen/, /ə.fɫuˈent/
Que aflueix.

/a.fɫuˈen/, /a.fɫuˈent/, /ə.fɫuˈen/, /ə.fɫuˈent/
Curs d’aigua que aboca les seves aigües en un altre de més important.

/a.foˈɾiz.me/, /ə.foˈɾiz.mə/, /ə.fuˈɾiz.mə/

/ə.fɾiˈka/
Relacionat amb Àfrica.

/ˌa.fɾo.fu.tuˈɾiz.me/, /ˌa.fɾo.fu.tuˈɾiz.mə/, /ˌa.fɾu.fu.tuˈɾiz.mə/

/aˈfɾon/, /aˈfɾont/, /əˈfɾon/, /əˈfɾont/

/a.ɣaˈfa/, /a.ɣaˈfaɾ/
Prendre amb la mà alguna cosa.

/a.d͡ʒe.noˈʎaɾ.se/, /a.ʒe.noˈʎar.se/, /ə.ʒə.noˈʎaɾ.sə/, /ə.ʒə.nu.jərˈsə/, /ə.ʒə.nuˈʎar.sə/

/aŋˈnes/, /aɡˈnes/, /əŋˈnəs/, /əŋˈnɛs/

/a.ɣoˈni.a/, /ə.ɣoˈni.ə/, /ə.ɣuˈni.ə/

Vuitè mes de l'any.

/a.ɣɾaˈða.bɫe/, /a.ɣɾaˈða.βɫe/, /a.ɣɾaˈðab.bɫe/, /ə.ɣɾəˈða.βɫə/, /ə.ɣɾəˈðab.bɫə/

/a.ɣɾaˈi/, /a.ɣɾaˈiɾ/

/ˈa.ɣɾe/, /ˈa.ɣɾə/

/a.ɣɾeˈsiw/, /ə.ɣɾəˈsiw/

/a.ɣɾi.kuɫˈtu.ɾa/

1. landbruk
2. jordbruk

/a.ɣɾu.paˈmen/, /a.ɣɾu.paˈment/, /ə.ɣɾu.pəˈmen/, /ə.ɣɾu.pəˈment/

1. Acció i efecte d'agrupar o agrupar-se.
2. (rugbi) Conjunt de jugadors de tots dos equips agafats entre ells de manera espontània al voltant de la pilota.

/a.ɣɾuˈpa/, /a.ɣɾuˈpaɾ/, /ə.ɣɾuˈpa/

/aˈu.ʎa/, /aˈɣu.ʎa/, /əˈɣu.jə/, /əˈɣu.ʎə/, /ˈɡu.jə/

1. Barreta punxeguda de metall, de fusta o d'os amb un ull per on es passa el fil, corda, etc., amb la qual es cus, teixeix o broda.
2. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Belone belone)

/aˈi/, /aˈiɾ/

1. En el dia antecedent i immediat al dia en què es parla, és a dir, al dia d'avui.
   1. i går
   2. igår
2. Poc temps fa, fa poc, poc ha.
   i går

/ˈaj.ɣwə/, /ˈal.ɡwa/
(no comptable) Líquid format per molècules que contenen un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen.

1. vann
2. vatn

/ˌaj.ɣwaˈfɔɾt/, /ˌaj.ɣwəˈfɔrt/

/ˌaj.ɣwə.məˈɾi.nə/

/ˌaj.ɣwaˈmɔʎ/

/ˈa.wi.es/, /ˈaј.ɣos/, /ˈaј.ɣwes/, /ˈaј.ɣwəs/, /ˈaј.ɣəs/
Brillantor de les pedres precioses i certs materials.

/ajˈma.ɾa/, /əjˈma.ɾə/
Relatiu al poble dels aimares, la seva cultura o la llengua.

/ajˈma.ɾa/, /əjˈma.ɾə/
Llengua ameríndia de l'altiplà entre Bolívia, Perú i Xile.

/ajˈma.ɾa/, /əjˈma.ɾə/
Natural d'un poble de la conca del llac Titicaca, a l'Amèrica del Sud.

/ˈaj.ɾe/
(normalment incomptable) Gasos de l’atmosfera.

/ajˈʃa.ða/, /aˈʃa.ða/, /əˈʃa.ðə/

/a.ʃeˈka/, /aj.ʃeˈka/, /aj.ʃeˈkaɾ/, /ə.ʃeˈka/, /ə.ʃəˈka/
Separar una cosa del lloc on reposava, elevant-la.

/ajˈʃe.ta/, /aˈʃe.ta/, /əˈʃə.tə/, /əˈʃɛ.tə/
Vàlvula a l’extrem d’una conducció, o a l’orifici d’un recipient, per a regular manualment la sortida del líquid.

/ajˈʃi/, /aˈʃi/
D’aquesta manera.

/a.d͡ʒoɾˈna/, /a.d͡ʒoɾˈnaɾ/, /a.ʒorˈna/, /ə.ʒoɾˈna/, /ə.ʒurˈna/
Posposar, traslladar per més endavant una tasca o esdeveniment

/aˈʒu.ða/, /əˈʒu.ðə/
(antigament) Socors, favor.

/a.d͡ʒuˈða/, /a.d͡ʒuˈðaɾ/, /a.ʒuˈða/

/a.d͡ʒun.taˈmen/, /a.d͡ʒun.taˈment/, /a.ʒun.taˈmen/, /ə.ʒun.təˈmen/, /ə.ʒun.təˈment/
Edifici principal on es troba l'òrgan que governa un municipi.

/a.d͡ʒusˈta/, /a.d͡ʒusˈtaɾ/, /a.ʒusˈta/, /ə.ʒusˈta/

1. Igualar una cosa amb altra, arreglar-la, acomodar-la, fer-la venir bé.
2. Arreglar alguna cosa a allò que és just.

/ˈa.ɫa/

1. Cadascuna de les dues extremitats dels ocells, dels ratpenats, de molts insectes i d'alguns rèptils prehistòrics, situades als costats del cos i que en la majoria de casos serveixen per a volar. Cal destacar en el cas dels insectes que acostumen a tenir més d'un parell d'ales.
2. Cadascuna de les dues peces planes que van a banda i banda del cos de l'avió i que serveixen per estabilitzar el vol. Si en comptes de dues peces n'hi ha una sola també s'anomena ala (l'ala superior dels biplans, etc).
3. Part d'un barret que el rodeja de forma horitzontal per la base de forma més o menys plana i que serveix per defensar al seu usuari de les inclemències del temps i dels rajos del sol.

/a.ɫamˈbi/, /ə.ɫəmˈbi/

/aˈɫaɾp/, /əˈɫarp/

/aˈɫaɾ.ma/, /əˈɫar.mə/
Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.

/a.ɫarˈma/, /a.ɫaɾˈma/, /a.ɫaɾˈmaɾ/, /ə.ɫərˈma/

/ˈaw.βə/, /ˈaɫ.ba/, /ˈaɫ.βə/

1. Primera llum que es descobreix per orient abans d'eixir el sol.
2. Vestidura de tela blanca que sacerdots, diaques i subdiaques es posen sobre el seu propi hàbit i l'amit per a celebrar el sant ofici de la missa i altres oficis divins.

/əɫ.bəˈnəs/, /əɫ.bəˈnɛs/
(només en singular) Llengua parlada a Albània, el Kosovo i a zones de Macedònia.

1. albansk
2. Albansk

/aɫˈba.tɾos/, /əɫˈba.tɾos/, /əɫˈba.tɾus/, /əɫˈβa.tɾus/

/əɫ.βərˈkɔk/

/aɫ.βer.koˈke/, /aɫ.βeɾ.koˈke/, /əɫ.bər.kuˈke/, /əɫ.bəɾ.koˈke/, /əɫ.βər.kuˈke/

/aɫ.beɾ.d͡ʒi.niˈe.ɾa/, /əɫ.βər.ʒi.niˈe.ɾə/

/aw.βerˈʒi.ni.a/, /u.βərˈʒi.ni.ə/, /əw.βərˈʒi.ni.ə/, /əɫ.βərˈʒi.ni.ə/

/aɫˈbɛɾt/, /əɫˈβɛrt/

/aɫ.biˈniz.me/, /əɫ.βiˈniz.mə/

/əɫˈβa.ni.ə/
Estat independent situat a la península balcànica i fronterer amb Montenegro, Kosovo, Macedònia (l'estat independent) i Grècia. El nom complet és República d'Albània.

/aɫˈbu.mi.na/, /əɫˈβu.mi.nə/

/aɫ.kaˈɫɔj.ðe/, /əɫ.kəˈɫɔj.ðə/

/aɫ.koˈɔɫ/, /əɫ.koˈɔɫ/, /əɫ.kuˈɔɫ/

/aɫ.ko.oˈɫɛ.mi.a/, /əɫ.ko.oˈɫɛ.mi.ə/, /əɫ.ku.uˈɫɛ.mi.ə/

/aɫ.koˈɾa/, /əɫ.koˈɾa/, /əɫ.kuˈɾa/

/aɫ.deˈit/, /əɫ.dəˈit/

/a.ɫe.aˈtɔ.ɾi/

/a.ɫeˈɣɾi.a/
Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció de l'ànima i es manifesta amb signes exteriors.

/a.ɫeˈmaɲ/
Relatiu o pertanyent a Alemanya, als seus habitants o a la llengua alemanya.

1. germansk
2. tysk

/a.ɫeˈmaɲ/
Natural d'Alemanya o del poble de llengua alemanya.

1. tysk
2. tysker

/ə.ɫəˈma.ɲə/

/aˈɫɛr.ta/, /aˈɫɛɾ.ta/, /aˈɫɛɾ.tɛ/, /əˈɫɛr.tə/

/a.ɫerˈta/, /a.ɫeɾˈta/, /a.ɫeɾˈtaɾ/, /ə.ɫərˈta/

/aˈɫe.ta/, /əˈɫə.tə/, /əˈɫɛ.tə/
Extremitat dels peixos que mouen per impulsar-se o per estabilitzar la seva posició.

/a.ɫekˈsan.dɾe/, /ə.ɫəkˈsan.dɾə/

1. Aleksander
2. Alexander

/aɫ.faˈbet/

/aɫˈfiɫ/, /əɫˈfiɫ/

/aɫˈfɔr.d͡ʒa/, /aɫˈfɔɾ.d͡ʒa/, /aɫˈfɔɾ.d͡ʒɔ/, /əɫˈfɔr.ʒə/

/ˈaɫ.ɣa/

/aɫˈd͡ʒe/, /aɫˈd͡ʒeɾ/, /əɫˈʒe/, /əʎˈʒe/

/əɫ.ʒə.ɾiˈa/, /əʎ.ʒə.ɾiˈa/
Relatiu a Algèria.

/əɫˈʒɛ.ɾi.ə/, /əʎˈʒɛ.ɾi.ə/

1. Estat africà i mediterrani situat al nord del continent. És fronterer amb Tunísia, Líbia, el Marroc, el Sàhara Occidental, Mauritània, Mali i el Níger. El nom complet és República Democràtica Popular d'Algèria.
2. Asteroide número 1213 descobert des d'un observatori d'Alger.

/aɫˈɣu/

/a.ɫiˈka.tes/, /ə.ɫiˈka.təs/

/a.ɫi.eˈna/, /a.ɫi.eˈnaɾ/, /ə.ɫi.əˈna/

1. Passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa.
2. Treure a algú de si, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits.

/a.ɫiˈmen/, /a.ɫiˈment/, /ə.ɫiˈmen/, /ə.ɫiˈment/

/a.ɫi.menˈta/, /a.ɫi.menˈtaɾ/, /ə.ɫi.mənˈta/
Donar aliment, sustentar.

/ˈaʎ/
(botànica) Planta originària de l'Extrem Orient, de fulles llargues i primes, famosa pel seu bulb comestible, fort de sabor i olor, que es divideix alhora en diversos bulbs separats per membranes (Allium sativum).

/aˈʎaw/, /əˈʎaw/

1. snøskred
2. lavine

/a.ʎi.beˈɾaɾ/, /a.ʎi.βeˈɾa/, /ə.ʎi.βəˈɾa/

1. Donar llibertat.
2. Eliminar d'alguna cosa, traves, molèsties, riscos, etc.

/ˌa.jiˈɔ.ɫi/, /ˌa.liˈɔ.li/, /ˌa.ʎiˈɔ.ɫi/

/a.ʎo.d͡ʒaˈmen/, /a.ʎo.d͡ʒaˈment/, /ə.ʎo.d͡ʒəˈment/, /ə.ʎu.d͡ʒəˈmen/

1. Acció i efecte d'allotjar o allotjar-se.
2. Lloc on un s'allotja.

/aˈʎa/

/aˈʎi/, /əˈʎi/

/aɫ.maˈðɾa.va/, /aɫ.maˈðɾa.βa/, /əɫ.məˈðɾa.və/, /əɫ.məˈðɾa.βə/

1. Filat o xarxa per a pescar tonyina.
2. Paratge on se pesquen les tonyines.
3. Qui s'ocupa de la pesca de la tonyina.

/aɫ.maˈnak/, /əɫ.məˈnak/

/aɫ.miˈɾaʎ/, /əɫ.miˈɾaʎ/

/aˈɫɔ.za/, /aˈɫɔ.zɔ/
(aus) Ocell de la família de les alàudides (Alauda arvensis).

/aɫˈpa.ka/, /əɫˈpa.kə/

/ˈaɫps/

/aɫ.kiˈmis.ta/, /aɫ.kiˈmis.te/, /əɫ.kiˈmis.tə/

/ˈaɫ/, /ˈaɫt/

1. De mida superior a l'ordinària en sentit vertical.
2. Situat en un punt elevat.

/aɫˈta/, /aɫˈtaɾ/, /əɫˈta/

/aɫˈta/, /aɫˈtaɾ/

/ˌaɫ.taˈvew/, /ˌaɫ.taˈβew/, /ˌaɫ.təˈvəw/, /ˌaɫ.təˈvɛw/

/aɫ.te.ɾa.siˈo/, /əɫ.tə.ɾə.siˈo/

1. Canvi en l'ordre d'una cosa.
2. En una partitura, canvi d'una nota que passarà a interpretar-se en bemoll o en sostingut, segons s'indiqui.

/aɫ.teɾ.ka.siˈo/, /əɫ.tər.kə.siˈo/

/aɫ.teɾ.naˈtiw/

/ˌaɫ.tiˈpɫa/

/aɫ.tiˈtut/, /əɫ.tiˈtut/

/ˈaɫ.to/, /ˈaɫ.tu/

/ˈa.tɾe/, /ˈa.tɾə/, /ˈal.tɾu/, /ˈaɫ.tɾe/, /ˈaɫ.tɾə/

/ə.ɫuˈmi.ni/

/aˈɫum.ne/, /əˈɫum.nə/

/aɫ.voˈkat/, /aɫ.βoˈkat/, /əɫ.voˈkat/, /əɫ.vuˈkat/, /əɫ.βuˈkat/

/a.ɫe.ɣoˈɾi.a/, /aɫ.ɫe.ɣoˈɾi.a/, /ə.ɫə.ɣuˈɾi.ə/, /əɫ.ɫə.ɣoˈɾi.ə/, /əɫ.ɫə.ɣuˈɾi.ə/

/a.ɫeˌɣɔ.ɾi.kaˈmen/, /aɫ.ɫeˌɣɔ.ɾi.kaˈmen/, /aɫ.ɫeˌɣɔ.ɾi.kaˈment/, /ə.ɫəˌɣɔ.ɾi.kəˈmen/, /əɫ.ɫəˌɣɔ.ɾi.kəˈmen/, /əɫ.ɫəˌɣɔ.ɾi.kəˈment/

/aɫˈɫɛɫ/, /aˈɫɛɫ/, /əɫˈɫɛɫ/, /əˈɫɛɫ/

/a.ɫeˈɫu.ja/, /aɫ.ɫeˈɫu.ja/, /ə.ɫəˈɫu.jə/, /əɫ.ɫəˈɫu.jə/

/a.ɫiˈɣa.tor/, /aɫ.ɫiˈɣa.tor/, /aɫ.ɫiˈɣa.toɾ/

/a.ɫu.si.na.siˈo/, /aɫ.ɫu.si.na.siˈo/, /ə.ɫu.si.nə.siˈo/, /əɫ.ɫu.si.nə.siˈo/

/a.ɫu.ziˈo/, /aɫ.ɫu.ziˈo/, /ə.ɫu.ziˈo/, /əɫ.ɫu.ziˈo/

/aˈɫe/, /əˈɫə/, /əˈɫɛ/

/aˈɫi.si.a/, /əˈɫi.si.ə/
Prenom femení

/aˈma.bɫe/, /aˈma.βɫe/, /aˈmab.bɫe/, /əˈma.βɫə/, /əˈmab.bɫə/

1. Que mostra cortesia i consideració cap als altres, tenint un tracte correcte i obert.
2. Digne de ser estimat.

/a.maˈɣa/, /a.maˈɣaɾ/, /ə.məˈɣa/
Ocultar, deixar quelcom en un lloc perquè un altre no ho trobi.

1. gjømme
2. gjemme

/a.maˈni.ða/

/aˈman/, /aˈmant/, /əˈman/, /əˈmant/
Persona que ama o estima, que té el sentiment de l'amor.

/aˈma/, /aˈmaɾ/

/aˈmaɾk/
De sabor desagradable, més o menys semblant al del fel.

/a.marˈɣo/, /a.maɾˈɣo/, /a.maɾˈɣoɾ/, /ə.mərˈɡo/

/a.maˈra/, /a.maˈraɾ/, /ə.məˈra/
Lligar i assegurar una cosa amb altra per medi d'algunes cordes, cables, cadenes, etc.

/am/

1. Nexe que indica companyia o inclusió.
2. Introdueix el complement verbal d'instrument.

/am.ba.ʃaˈðoɾ/, /am.baj.ʃaˈðo/, /am.baj.ʃaˈðoɾ/

/am.bi.siˈo/

/amˈbi.ɣu/, /əmˈbi.ɣu/

/amˈbɾat/, /əmˈbɾat/

/ˈam.bɾə/
(invariable) Color groguenc ataronjat com la resina groga.

/am.buˈɫan.si.a/

/a.meˈna.sa/, /ə.məˈna.sə/

/a.me.naˈsa/, /a.me.naˈsaɾ/

/ə.məˈɾi.si/

/a.me.ɾiˈka/, /ə.mə.ɾiˈka/
relacionat amb Amèrica

/ə.məˈtis.tə/
Varietat transparent del quars, de color morat, utilitzada com a pedra preciosa.

/ə.məˈtis.tə/
Color morat entre violeta i porpra com la pedra preciosa.

/aˈmeɫ.ɫa/, /aˈmeʎ.ʎa/, /ˈməɫ.ɫə/, /ˈmɛɫ.ɫə/

/aɱˈfi.bi/, /əɱˈfi.βi/
Individu de la classe de vertebrats anamniotes, tetràpodes, amb respiració branquial durant la fase larvària i pulmonar en l'estat adult.

/aˈma.ɾik/

/a.miˈan/, /a.miˈant/, /ə.miˈan/, /ə.miˈant/

/aˈmik/
Que té amistat.

/a.miˈɫa.za/, /ə.miˈɫa.zə/

/a.misˈtat/
Sentiment d'afecte profund per una altra persona amb independència del parentiu o de l'atracció sexual.

/am.nisˈti.a/, /əm.nisˈti.ə/

/amˈnɛ.zi.a/, /əmˈnɛ.zi.ə/

/aˈmoɾ/, /əˈmo/, /əˈmor/
Sentiment d'estimació profunda cap a una altra persona, criatura, objecte o idea.

/a.mor.tiˈd͡za/, /a.moɾ.tiˈza/, /a.moɾ.tiˈzaɾ/, /ə.moɾ.tiˈd͡za/, /ə.mur.tiˈd͡za/
Redimir el capital.

/amˈpeɾ/, /əmˈper/

/amˈpit/

/ˈam.pɫe/, /ˈam.pɫə/
Que té unes mides grans en amplària.

/am.pɫiˈtut/, /əm.pɫiˈtut/

/amˈpo.ʎa/
Recipient de coll estret destinat per a contenir líquids.

/am.pu.ta.siˈo/, /əm.pu.tə.siˈo/

/a.muˈɫet/, /ə.muˈɫət/, /ə.muˈɫɛt/

/aˈmun/, /aˈmunt/, /əˈmun/, /əˈmunt/
En direcció de baix a un lloc més alt.

/aˈmɛ.ɾi.ka/

/aˌmɛ.ɾi.ka.ðeɫˈnɔɾt/

/aˌmɛ.ɾi.ka.ðeɫˈsut/

/aˈmen/, /əˈmen/

/a.naˈɣɾa.ma/

/a.namˈnɛ.zi/, /ə.nəmˈnɛ.zi/

/aˈna/, /aˈnaɾ/
Moure's d'un lloc a un altre.

/a.naɾˈki.a/

/a.naɾˈkiz.me/

/a.nas.toˈmɔ.zi/, /ə.nəs.toˈmɔ.zi/, /ə.nəs.tuˈmɔ.zi/

/a.na.toˈmi.a/, /ə.nə.tuˈmi.ə/

/anˈdɔ.ra/, /anˈdɔ.rɔ/, /ənˈdɔ.rə/
Estat europeu dels Pirineus, que fa frontera amb França i Espanya. Per raons històriques encara té una relació política i militar amb els dos estats veïns i en concret per mitjà dels seus representants oficials, cadascun dels quals té el càrrec de copríncep, el bisbe d'Urgell i el president de la república francesa. El nom oficial és Principat d'Andorra.

/anˈdɾew/, /ənˈdɾew/

1. Anders
2. Andreas

/anˈdɾɔj.ðe/, /ənˈdɾɔj.ðə/

/anˈdɾɔ.ma.ka/, /ənˈdɾɔ.mə.kə/

/anˈdɾɔ.me.ða/, /ənˈdɾɔ.mə.ðə/

/aˈneʎ/, /əˈneʎ/

1. Cercle de metall que es posa al voltant d'un dit com a guarniment.
2. Cercle de metall emprat per a cenyir un objecte o grup d'objectes.

/a.nesˈtɛ.zi.a/, /ə.nəsˈtɛ.zi.ə/

/aŋ.ɡɫaˈtɛ.ra/, /aŋ.ɡɫaˈtɛ.rɛ/
País de la Gran Bretanya, un dels constituents del Regne Unit.

/ˌaŋ.ɡɫeˈrɛk.te/

/aŋˈɡɫes/, /əŋˈɡɫəs/, /əŋˈɡɫɛs/
Pertanyent o relatiu a Anglaterra.

/aŋˈɡɫes/, /əŋˈɡɫəs/, /əŋˈɡɫɛs/
(només en singular) Llengua germànica originària d'Anglaterra parlada a Austràlia, Bermuda, Canadà, Estats Units, Irlanda, Jamaica, Nova Zelanda i en molts d'altres llocs.

1. Engelsk
2. engelsk

/aŋˈɡo.ʃa/, /aŋˈɡoj.ʃa/, /əŋˈɡo.ʃə/

/əŋˈɡo.ɫə/
Població dels Estats Units d'Amèrica, en l'estat d'Indiana.

/aŋˈɡi.ɫa/

/aŋˈɡwi.ɫa/, /əŋˈɡwi.ɫə/

/ə.niˈmaɫ/

/a.niˈma/, /a.niˈmaɾ/, /ə.niˈma/
Encoratjar, donar suport per fer una cosa.

/aˈni.me/, /əˈni.mə/

/aˈnit/, /əˈnit/
Nit acabada de passar, anit passada

/a.ni.veɾˈsa.ɾi/, /a.ni.βerˈsa.ɾi/, /a.ni.βeɾˈsa.ɾi/, /ə.ni.vəɾˈsa.ɾi/

1. Dia de l'any corresponent a un esdeveniment d'anys anteriors.
2. (en particular) Celebració anual del naixement d'algú.

/a.niˈo/, /ə.niˈo/

/aŋˈka.ɾa/, /əŋˈka.ɾə/

/ˈan.na/, /ˈan.nə/
Prenom femení

/a.no.meˈna/, /a.no.meˈnaɾ/, /ə.no.məˈna/, /ə.nu.məˈna/
Posar nom.

/a.noˈɾɛk.si.a/, /ə.noˈɾɛk.si.ə/, /ə.nuˈɾɛk.si.ə/

/ˈan.sa/, /ˈan.sə/
Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.

/an.si.eˈtat/, /ən.si.əˈtat/

/ˈan/, /ˈant/
Espècie de cèrvid (Alces alces) del nord d'Euràsia i d'Amèrica amb un banyam notable del mascles amb forma de palma.

/anˈte.na/, /ənˈtə.nə/, /ənˈtɛ.nə/

1. Part d'alguns animals que serveix per a captar dades de l'exterior, té forma allargada i és relativament tova, a diferència de la banya.
2. Trossos de metall que serveixen per captar millor el senyal elèctric.
3. (voleibol) Cadascuna de les dues barres verticals de material flexible fixades als extrems de la xarxa, que marquen el límit de l'espai de pas.
4. (nàutica) Verga llarga que, situada obliquament a la vela llatina, es fa servir per hissar-la.

/ˌan.ti.ka.pi.taˈɫiz.me/, /ˌan.ti.kə.pi.təˈɫiz.mə/

/ˌan.tiˈkɔs/

/ˌan.ti.fejˈʃiz.me/, /ˌan.ti.feˈʃiz.me/, /ˌan.ti.fəˈʃiz.mə/

/ˌan.ti.fe.miˈniz.me/, /ˌan.ti.fə.miˈniz.mə/

/ənˌti.ɣwəj.βərˈbu.ðə/
Estat americà del Carib que ocupa tres illes, dues de principals, Antigua i Barbuda, una de molt menor, Redonda. Es troba al nord de Guadalupe.

/ən.tiˈmɔ.ni/

/ˌan.ti.paɾˈti.ku.ɫa/, /ˌan.ti.pərˈti.ku.ɫə/

/ˌan.ti.pɾoˈto/, /ˌan.ti.pɾuˈto/

/ˌan.ti.se.miˈtiz.me/, /ˌan.ti.sə.miˈtiz.mə/

/anˈtɔ.ni/, /ənˈtɔ.ni/

/an.tɾo.po.senˈtɾiz.me/, /ən.tɾo.po.sənˈtɾiz.mə/, /ən.tɾu.pu.sənˈtɾiz.mə/

/an.tɾo.po.ɫoˈd͡ʒi.a/, /an.tɾo.po.ɫoˈʒi.a/, /ən.tɾo.po.ɫoˈʒi.ə/, /ən.tɾu.pu.ɫuˈʒi.ə/

/anˈtaɾ.ti.ða/

/anˈti.ðot/, /ənˈti.ðot/, /ənˈti.ðut/

/anˈti.ɫop/, /ənˈti.ɫop/, /ənˈti.ɫup/

/anˈti.po.ða/, /ənˈti.po.ðə/, /ənˈti.pu.ðə/

1. (sovint en plural) Habitants de la Terra que ocupen llocs de la mateixa diametralment oposats entre sí.
2. Persona o cosa de geni o natura oposats entre sí.

/anˈtɔ.nim/
Contrari, amb un significat oposat a una altra.

/a.nuˈaɫ/, /ə.nuˈaɫ/

/a.nuɫˈɫa/, /a.nuɫˈɫaɾ/, /a.nuˈɫa/, /ə.nuɫˈɫa/, /ə.nuˈɫa/
Invalidar, donar per nul algun tractat, contracte o privilegi.

/aˈnun.si/, /əˈnun.si/
Comunicació escrita o oral adreçada al públic en general.

/ˈa.nus/

/amˈbɛrs/, /amˈbɛɾs/, /aɱˈvɛɾs/, /əmˈbɛrs/, /əɱˈvɛɾs/

/aɲˈt͡ʃɔ.va/, /aɲˈt͡ʃɔ.βɔ/, /əɲˈʃɔ.və/, /əɲˈʃɔ.βə/

/an/, /ˈaɲ/, /ˈaɲ/

1. Segons el calendari gregorià, temps que transcorre entre dia 1 de gener i dia 31 de desembre (365).
2. Temps que triga qualsevol planeta del sistema solar en fer el seu moviment de translació.

/aˈɲeʎ/, /əˈɲeʎ/

/ˈaɲs/, /ˈaɲt͡ʃ/, /ˈaɲʃ/, /ˈaјns/, /ˈaјɲs/, /ˈaјɲʃ/
Forma plural de any.

/aˈnis/, /əˈnis/
Licor aromatitzat amb Pimpinella anisum.

/aˈnɔ.nim/, /əˈnɔ.nim/
Que no ha donat a conèixer el seu nom.

/a.paˈɣa/, /a.paˈɣaɾ/, /ə.pəˈɣa/
Extingir, deixar de cremar, de fer llum.

1. slukke
2. slått på

/a.pa.ɾaˈðo/, /a.pa.ɾaˈðoɾ/
Finestra de les botigues en què exposen els seus productes.

/ˈa.pit/

/a.pi.kuɫˈto/, /a.pi.kuɫˈtoɾ/, /ə.pi.kuɫˈto/

/a.pɫiˈka/, /a.pɫiˈkaɾ/, /ə.pɫiˈka/

1. Ajuntar o posar una cosa sobre d'altra.
2. Destinar alguna cosa a algun ús.
3. (pronominal) Posar atenció o enteniment en l'estudi o execució d'alguna cosa.

/a.po.kaˈɫip.si/, /ə.po.kəˈɫip.si/, /ə.pu.kəˈɫip.si/

/a.poˈd͡ʒɛw/, /a.poˈʒɛw/, /ə.poˈʒɛw/, /ə.puˈʒɛw/

1. Punt de distància màxima d’un satèl·lit respecte de la Terra.
2. Període culminant, de màxim vigor.

/aˈpɔs.ta/, /aˈpɔs.tɔ/, /əˈpɔs.tə/

/a.posˈta/, /a.posˈtaɾ/, /ə.posˈta/, /ə.pusˈta/
Fer una juguesca, dir que es pagarà alguna cosa o que es farà quelcom si passa determinat esdeveniment.

/aˈpen.dɾe/, /əˈpən.dɾə/, /əˈpɛn.dɾə/

/a.pɾoˈvaɾ/, /a.pɾoˈβa/, /ə.pɾoˈva/, /ə.pɾuˈva/, /ə.pɾuˈβa/
Mostrar aprovació, considerar acceptable o bo.

/ap.tiˈtut/, /əp.tiˈtut/

/aˈpa.tik/, /əˈpa.tik/

/aˈpɛn.diks/, /əˈpɛn.diks/
Òrgan o membre subordinat a una altra.

/aˈpɔs.toɫ/, /əˈpɔs.toɫ/, /əˈpɔs.tuɫ/

/a.kwaˈɾɛ.ɫa/, /a.kwaˈɾɛ.ɫɛ/, /a.kwaˈɾɛɫ.ɫa/, /ə.kwəˈɾɛ.ɫə/, /ə.kwəˈɾɛɫ.ɫə/

/aˈkwa.ɾi/, /əˈkwa.ɾi/

/aˈkwa.ɾi/, /əˈkwa.ɾi/
Recipient per contenir peixos en captivitat, usualment més gros que una peixera.

/a.kizˈɣɾa/, /ə.kizˈɡɾa/

/aˈki/
En aquest o aqueix lloc, indicant proximitat respecte a la primera persona o a la segona persona.

/a.kweˈðuk.te/, /ə.kwəˈðuk.tə/

/ˈa.ɾa/

/ˈa.ɾa/

/a.ɾaˈɣo/, /ə.ɾəˈɣo/

/a.ɾaˈmɛw/, /ə.ɾəˈmɛw/

1. (només en singular) Llengua i conjunt de dialectes semítics nord-occidentals del Pròxim Orient, que inclou:
2. La llengua de Jesús de Natzaret, o judeopalestí.

/əˈɾa.ɲə/
Invertebrat artròpode de l’ordre dels araneids adaptat al medi aeri, amb vuit potes i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

/ar.βiˈtɾa/, /aɾ.biˈtɾaɾ/, /aɾ.βiˈtɾa/, /ər.biˈtɾa/

/aɾˈbos/, /ərˈbos/

/ˈa.bɾe/, /ˈa.bɾə/, /ˈaj.βɾə/, /ˈar.bɾə/, /ˈaɾ.bɾe/

1. (botànica) Vegetal superior que consta d'arrel, tronc i fulles.
2. (informàtica) Representació d'una estructura de dades constituïda per una sèrie de nodes relacionats jeràrquicament entre si, de manera que hi ha un únic node que fa d'arrel de l'estructura i que cada altre node procedeix d'un sol node immediatament anterior en la jerarquia.

/aɾˈbust/

/ˌaɾɡ.deˌzam.maɾˈti/

/aɾˈkajk/, /ərˈkajk/

/aɾ.kaˈiz.me/, /ər.kəˈiz.mə/
En una llengua, paraula o expressió considerada antiquada, en desús.

/ar.ka.iˈd͡za/, /aɾ.ka.iˈza/, /aɾ.ka.iˈzaɾ/, /ər.kə.iˈd͡za/

/arˈkɔn/, /aɾˈkɔnt/, /ərˈkɔn/, /əɾˈkɔnt/

/aˈɾeŋ/, /aˈɾeŋk/, /əˈɾəŋk/, /əˈɾɛŋ/, /əˈɾɛŋk/
Peix semblant a la sardina, però més gros. (Clupea harengus)

/arˈd͡ʒen/, /aɾˈd͡ʒen/, /ərˈʒen/, /əɾˈʒent/

/ər.ʒənˈti.nə/
Estat de l'Amèrica del Sud, situat a l'extrem sud i en la costa atlàntica d'aquest subcontinent. És fronterer amb Bolívia, el Paraguai, el Brasil, l'Uruguai i Xile. El nom oficial és República Argentina.

/ər.ʒənˈti/

1. Que fa el so o té el color de plata.
2. Relatiu a l'Argentina.

/ər.ʒənˈti/
Natural de l'Argentina.

/aɾˈd͡ʒi.ɫa/, /ərˈʒi.ɫə/

/ərˈɡo/

/a.ɾiˈe.d͡ʒa/, /a.ɾiˈe.ʒa/, /ə.ɾiˈə.ʒə/, /ə.ɾiˈɛ.ʒə/

/a.ɾisˈtɔ.kɾa.ta/, /ə.ɾisˈtɔ.kɾə.tə/

/a.ɾidˈmɛ.ti.ka/

/ˈaɾ.ma/
Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.

/ar.maˈðo/, /aɾ.maˈðoɾ/, /ər.məˈðo/

/aɾ.maˈðu.ɾa/, /ər.məˈðu.ɾə/
Vestit metàl·lic que cobreix un soldat complet o, si més no, les parts més vitals i que té com objectiu protegir-lo.

/aɾˈma.ɾi/

/ərˈmɛ.ni/

/aɾˈmi.ʎa/, /ərˈmi.ʎə/

/ərˈmɛ.ni.ə/
Estat asiàtic fronterer amb Geòrgia, l'Azerbaidjan, Turquia i l'Iran. El nom oficial és República d'Armènia.

/ˈar.nə/, /ˈaɾ.na/
Insecte lepidòpter, generalment nocturn.

/aɾˈnaw/, /ərˈnaw/

/ˈaɾ.pa/

/aɾˈpo/, /ərˈpo/

/aɾ.keˈbiz.be/, /ər.kəˈβiz.bə/

/ar.ke.o.ɫoˈʒi.a/, /aɾ.ke.o.ɫoˈd͡ʒi.a/, /ər.kə.u.ɫuˈʒi.ə/, /əɾ.kə.o.ɫoˈʒi.ə/

/arˈke/, /aɾˈkeɾ/, /ərˈke/
Aquell que dispara fletxes amb un arc.

/aɾ.keˈɔ.ɫek/

/aɾ.kiˈme.ðes/, /ər.kiˈmɛ.ðəs/

/aɾ.kiˈtɛk.te/

/aɾ.ki.tekˈtu.ɾa/
Disciplina que estudia el disseny i construcció dels edificis i el paisatge urbà.

/aɾ.kiˈtɾaw/, /ər.kiˈtɾaw/

/a.raˈka.ða/, /ə.rəˈka.ðə/

/aˈrɛɫ/
Part baixa dels vegetals mitjançant la qual estan subjectes a terra i obtenen nutrients.

/a.resˈta/, /a.resˈtaɾ/, /ə.rəsˈta/

/a.riˈba.ða/
Acció d'arribar o allò que ha arribat.

/a.riˈbaɾ/, /a.riˈβa/
Anar a la destinació, acabar el moviment.

/a.roˈɣan/, /a.roˈɣant/, /ə.roˈɣant/, /ə.ruˈɣan/

/a.roˈɣan.si.a/, /ə.roˈɣan.si.ə/, /ə.ruˈɣan.si.ə/

/a.roˈsa/, /a.roˈsaɾ/, /ə.roˈsa/, /ə.ruˈsa/

/aˈrɔ.va/, /aˈrɔ.βa/, /aˈrɔ.βɔ/, /əˈrɔ.və/, /əˈrɔ.βə/

1. Unitat de pes equivalent a 10,400 kg, la quarta part d'un quintar.
2. (informàtica) Símbol que s'empra per a citar una adreça de correu electrònic.

/aˈru.ɣa/, /əˈru.ɣə/
Plec que es presenta a la pell per la pèrdua d’elasticitat, normalment per envelliment.

/aˈrɔs/

/ərˈsɛ.nik/

/aɾ.teˈfak.te/

/aɾˈteʎ/, /ərˈteʎ/

/aɾ.te.zaˈni.a/, /əɾ.tə.zaˈni.ə/

/aɾ.teˈza/
Persona que produeix objectes d'art manual.

/aɾˈti.kɫe/

1. En gramàtica, determinant, mot o afix, que acompanya un sintagma nominal per especificar-ne el gènere, el nombre i el tipus (conegut o desconegut, personal o no). La forma afixa de l'article no és pròpia del català.
2. Bloc d'informació referit a un mateix tema que forma part d'una publicació periòdica.

/aɾ.ti.ku.ɫa.siˈo/
Part del cos que uneix dos ossos permetent-ne el moviment.

/aɾ.ti.ʎeˈɾi.a/, /ər.ti.ʎəˈɾi.ə/

/aɾˈtis.ta/, /aɾˈtis.te/, /ərˈtis.tə/

/aɾˈtɾi.tis/, /ərˈtɾi.tis/

/aɾˈtɾɔ.zi/, /ərˈtɾɔ.zi/

/aɾˈtuɾ/, /ərˈtur/

/aɾˈtɛ.ɾi.a/
(anatomia) Vas sanguini que distribueix la sang des del cor.

/aɾ.t͡ʃiˈpɛ.ɫak/

/aɾˈt͡ʃiw/
Lloc de conservació i consulta de documentació.

/ˈas/

1. (jocs de cartes) Carta de cada coll de la baralla marcada amb el número 1 o la lletra A i que en molts jocs trumfa.
2. Persona excel·lent en una activitat.

/azˈbest/, /əzˈbest/

/a.senˈso/, /a.senˈsoɾ/, /əs.sənˈso/

/ˈa.zə/
(mamífer) Mamífer més petit que el cavall usat com a bèstia de càrrega (Equus asinus).

/asˈfaɫ/, /asˈfaɫt/, /əsˈfaɫ/, /əsˈfaɫt/

/a.ziˈa.tik/
Originari, pertanyent o relatiu a l'Àsia.

/ˈaz.ma/

/as.pi.ɾaˈðo.ɾa/, /əs.pi.ɾəˈðo.ɾə/

/ˈas.pɾe/, /ˈas.pɾə/
De superfície irregular que provoca un tacte desagradable.

/a.sa.boˈɾiɾ/, /a.sa.βoˈɾi/, /ə.sə.boˈɾi/, /ə.sə.buˈɾi/
Apreciar bé el sabor.

/aˈsat͡ʃ/
Representació d'un espectacle (obra teatral, concert, òpera, castells), sense públic, per a preparar la seva estrena.

/a.saˈmes/, /ə.səˈməs/, /ə.səˈmɛs/
(només en singular) Llengua indoària oriental parlada a l'Assam.

/a.sa.siˈnat/, /ə.sə.siˈnat/

/a.saˈsi/, /ə.səˈsi/
Persona que lleva la vida a una altra amb premeditació i traïdoria.

/a.se.ðeˈɣat/, /ə.sə.ðəˈɣat/
Que té set, que desitja beure; sedegós.

/a.se.ɣuˈɾa/, /a.se.ɣuˈɾaɾ/

/a.semˈbɫe.a/, /ə.səmˈbɫɛ.ə/

/a.sisˈti/, /a.sisˈtiɾ/

/a.so.si.a.siˈo/, /ə.so.si.ə.siˈo/, /ə.su.si.ə.siˈo/

/asˈte.ka/, /əsˈtɛ.kə/
(històric) Individu d’un poble nahua que es va establir a la vall de Mèxic fundant un imperi.

/as.teˈɾɔj.ðe/, /əs.təˈɾɔj.ðə/

/as.tɾo.ɫoˈʒi.a/, /əs.tɾu.ɫuˈʒi.ə/

/ˌas.tɾoˈnaw.ta/, /ˌas.tɾoˈnaw.tə/, /ˌas.tɾuˈnaw.tə/

/as.tɾo.noˈmi.a/, /əs.tɾo.noˈmi.ə/, /əs.tɾu.nuˈmi.ə/

/asˈtut/, /əsˈtut/

/asˈtu.ɾi.es/, /əsˈtu.ɾi.əs/

/aˈzim.to.ta/, /əˈzim.to.tə/, /əˈzim.tu.tə/

/aˈtak/, /əˈtak/
En un combat, cadascuna de les escomeses que realitza un dels bàndols.

/a.taˈviz.me/, /a.taˈβiz.me/, /ə.təˈviz.mə/, /ə.təˈβiz.mə/

/a.ten.siˈo/
Capacitat de concentrar l'activitat mental d'una manera sostinguda en un objecte o en una tasca concreta.

/a.te.nuˈa/, /a.te.nuˈaɾ/, /ə.tə.nuˈa/

/a.teˈra/, /a.teˈraɾ/, /ə.təˈra/

/ˈad.ɫes/, /ˈaɫ.ɫes/

1. Col·lecció de mapes.
2. (anatomia) Primera vèrtebra cervical que sosté el cap.

/adˈɫe.ta/, /aɫˈɫe.ta/, /əɫˈɫɛ.tə/

/ad.ɫeˈtiz.me/, /aɫ.ɫeˈtiz.me/

/ad.mosˈfe.ɾa/, /əd.mosˈfe.ɾə/, /əd.musˈfe.ɾə/
Capa exterior d'un cos celeste, en especial la terra, formada per gasos.

/a.tɾaˈka/, /a.tɾaˈkaɾ/, /ə.tɾəˈka/
Forçar una persona o diverses persones a donar el que porten o el que tenen en aquell moment.

/a.tɾakˈtiw/, /ə.tɾəkˈtiw/
Que atreu

/a.tɾaˈpa/, /a.tɾaˈpaɾ/, /ə.tɾəˈpa/

/a.tɾo.peˈʎa/, /a.tɾo.peˈʎaɾ/, /ə.tɾo.pəˈʎa/, /ə.tɾu.pəˈʎa/

/a.tuˈɾa.ða/
(esports de pilota) Acció d'interceptar la pilota, la bola o el disc per evitar un gol.

/a.tuˈɾa/, /a.tuˈɾaɾ/
Detenir, fer parar.

/aˈt͡ʃim/, /əˈt͡ʃim/

/a.d͡zuˈkak/, /ə.d͡zuˈkak/
Carrer o camí sense sortida.

/aˈta.vik/, /aˈta.βik/, /əˈta.vik/

/aˈtak.si.a/, /əˈtak.si.ə/

/oˈpɛr/

/awɡ.menˈta/, /awɡ.menˈtaɾ/

/aw.ɾi.kuˈɫaɾ/, /əw.ɾi.kuˈɫar/

/awˈɾo.ɾa/, /əwˈɾo.ɾə/

/awsˈpi.si/, /əwsˈpi.si/

/əwsˈtɾa.ɫi.ə/
Estat que inclou les illes d’Austràlia, Tasmània i d'altres de menors, en especial Christmas i l'arxipèlag Cocos.

/awsˈtɾi.ak/, /əwsˈtɾi.ək/
Relatiu o pertanyent a Àustria.

/awsˈtɾi.ak/, /əwsˈtɾi.ək/
Habitant d'Àustria

/ˌaw.toˈbus/, /ˌaw.tuˈbus/

/ˌaw.to.konˈtɾɔɫ/, /ˌaw.tu.kunˈtɾɔɫ/

/ˌaw.to.ðiˈðak.te/, /ˌaw.to.ðiˈðak.tə/, /ˌaw.tu.ðiˈðak.tə/

/aw.to.noˈmi.a/, /əw.to.noˈmi.ə/, /əw.tu.nuˈmi.ə/

/ˌaw.toˈpis.ta/, /ˌaw.toˈpis.tə/, /ˌaw.tuˈpis.tə/

/awˈto/, /awˈtoɾ/

/aw.to.ɾiˈtat/, /əw.to.ɾiˈtat/, /əw.tu.ɾiˈtat/

/aw.to.ɾiˈd͡za/, /aw.to.ɾiˈza/, /aw.to.ɾiˈzaɾ/, /əw.to.ɾiˈd͡za/, /əw.tu.ɾiˈd͡za/

/awˈtɔp.si.a/, /əwˈtɔp.si.ə/

/awk.si.ɫiˈa/, /awk.si.ɫiˈaɾ/, /əwk.si.ɫiˈa/, /əwk.si.ɫiˈar/
Que col·labora, que ajuda, en un treball, una activitat.

/aˈvaʎ/, /aˈβaʎ/, /əˈvaʎ/, /əˈβaʎ/

/a.va.ɫu.a.siˈo/, /a.βa.ɫu.a.siˈo/, /ə.və.ɫu.ə.siˈo/, /ə.βə.ɫu.ə.siˈo/

/a.vanˈta.d͡ʒe/, /a.βanˈta.d͡ʒe/, /ə.vənˈta.d͡ʒə/
Qualitats o circumstàncies que donen condició de superioritat a una persona.

/aˌvamˈbɾas/, /aˌβamˈbɾas/, /əˌvamˈbɾas/, /əˌβamˈbɾas/

/a.vaŋˈɡwaɾ.ða/, /a.βaŋˈɡwar.ða/, /a.βaŋˈɡwaɾ.ða/, /ə.vəŋˈɡwaɾ.ðə/
Destacament que va al davant del cos principal d’un exèrcit.

/a.vaˈɾi.a/, /a.βaˈɾi.a/, /ə.vəˈɾi.ə/, /ə.βəˈɾi.ə/
Fallada mecànica.

/a.veˈʎa.na/, /a.βeˈʎa.na/, /ə.vəˈʎa.nə/

/a.venˈtu.ɾa/, /a.βenˈtu.ɾa/, /ə.vənˈtu.ɾə/
Una experiència arriscada normalment composta d'esdeveniments inesperats. Una aventura pot constar trobades amb persones, coses o situacions impactants, la realització de metes importants en la vida d'un individu, o un arriscat projecte de negocis.

/a.veɾ.siˈo/, /a.βer.siˈo/, /a.βeɾ.siˈo/, /ə.vəɾ.siˈo/, /ə.βər.siˈo/
Repugnància, envers algú o alguna cosa.

/aˈvet/, /aˈβet/, /əˈvət/, /əˈvɛt/

/ˈa.vi/, /ˈa.vi/, /ˈa.βi/
Progenitor del progenitor, pare del pare o de la mare de qui s'està parlant.

1. bestefar
2. farfar

/a.vi.a.siˈo/, /a.βi.a.siˈo/, /ə.vi.ə.siˈo/, /ə.βi.ə.siˈo/

/a.viˈat/, /a.βiˈat/, /ə.viˈat/, /ə.βiˈat/
Al cap de poc temps.

/a.viŋˈɡu.ða/, /a.βiŋˈɡu.ða/, /ə.viŋˈɡu.ðə/

/a.viˈɲo/, /a.βiˈɲo/, /ə.viˈɲo/, /ə.βiˈɲo/
Ciutat de la Provença situada al marge esquerre del riu Roine.

/a.viˈɾam/, /a.βiˈɾam/, /ə.viˈɾam/, /ə.βiˈɾam/

/a.viˈo/, /a.βiˈo/, /ə.viˈo/

/a.vo.riˈment/, /a.βo.riˈmen/, /ə.vo.riˈment/, /ə.vu.riˈmen/, /ə.βu.riˈmen/

/a.voˈrit/, /a.βoˈrit/, /ə.voˈrit/, /ə.vuˈrit/, /ə.βuˈrit/

/aˈvuj/, /aˈβuj/, /əˈvuj/
En el dia actual.

/akˈso/, /əkˈso/

/ə.zər.βəjˈd͡ʒan/
Estat asiàtic fronterer amb Rússia, Geòrgia, Armènia i l'Iran. El nom oficial és República de l'Azerbaidjan.

/a.ziˈmut/, /ə.ziˈmut/

/aˈso.ɾes/, /əˈsɔ.ɾəs/

/a.iˈʎa/, /a.iˈʎaɾ/, /ə.iˈʎa/

/baˈbaw/, /bəˈβaw/

/baˈboɾt/, /bəˈβort/

/ba.kaˈʎa/, /bə.kəˈʎa/

/baˈt͡ʃa.ta/, /bəˈt͡ʃa.tə/
Ball popular originari de la * Wikipedia tiene un artículo sobre República Dominicana., de sentiments amargs i densos, i de temps generalment lent, derivat del bolero i relacionat amb el merengue, i l'estil musical que en deriva.

/bakˈtɛ.ɾi/

/ba.ðaˈʎa/, /ba.ðaˈʎaɾ/, /bə.ðəˈja/, /bə.ðəˈʎa/

/baˈði.a/

/bəˈa.məs/
Arxipèlag i estat americà, situat a l'est de Florida i al nord de Cuba i molt proper al Carib.

/bəˈɾajn/
Arxipèlag i estat asiàtic del golf Pèrsic situat al nord de Qatar i a l'est de l'Aràbia Saudita.

/ba.јuˈne.ta/, /bə.јuˈnɛ.tə/

/ˈbajʃ/
A poca altura.

/bajˈʃa.ða/, /baˈʃa.ða/, /bəˈʃa.ðə/
(informàtica) Transferència de dades o fitxers remots a un ordinador local.

/bajˈʃa/, /bajˈʃaɾ/, /baˈʃa/
(informàtica) Transferir dades o fitxers des d'un servidor remot a un ordinador local.

/bajʃˈkiɾ/, /bəʃˈkir/
(només en singular) Llengua turquesa de la república russa de Baixkíria.

/ˈba.ɫa/

1. Fardell gros de llana, cotó o altra matèria tèxtil, de peladures, encenalls, etc., premsat i lligat amb cintes metàl·liques o de material plàstic, amb filferros, etc.
2. Projectil que es fa servir en armes de foc.

/ba.laˈlaj.ka/, /bə.ɫəˈɫaj.kə/

/baˈɫan.sa/, /bəˈɫan.sə/

/baˈɫan.sa/, /bəˈɫan.sə/
Estri emprat per calcular la massa o el pes d'un objecte per comparació amb uns pesos.

/baɫˈko/

/baɫˈdu.fa/, /bəɫˈdu.fə/

/baˈɫe.na/, /bəˈɫə.nə/, /bəˈɫɛ.nə/
(mamífer) Mamífer cetaci del subordre dels misticets.

1. hval
2. kval

/ba.ɫeˈne/, /ba.ɫeˈneɾ/, /bə.ɫəˈne/
Relatiu a la balena i a la captura de cetacis.

/ba.ɫeˈne/, /ba.ɫeˈneɾ/, /bə.ɫəˈne/
Pescador de balenes.

/baˈʎa/, /baˈʎaɾ/

/baˈʎet/, /bəˈʎət/, /bəˈʎɛt/
Dansa clàssica amb una representació escènica.

/bamˈbu/

/baˈnaɫ/, /bəˈnaɫ/

/baˈna.na/

/ˈbaŋ/, /ˈbaŋk/, /ˈbaŋk/

1. Seient estret i llarg per a més de dues persones.
   benk
2. Entitat on es poden dipositar diners i fer operacions financeres.
   bank

/banˈde.ɾa/

1. Senyera, símbol estampat sobre una peça de roba per designar un país o territori.
2. Causa.

/banˈdu.ɾa/, /bənˈdu.ɾə/

/ˈbaɲ.d͡ʒo/, /ˈbaɲ.ʒo/, /ˈbaɲ.ʒu/

/baŋˈke.ta/, /bəŋˈkə.tə/, /bəŋˈkɛ.tə/

/ˈba.ɲa/

1. Apèndix ossi d'alguns animals.
   horn
2. (col·loquial) Contusió en el front.
   kul

/baˈɲa/, /baˈɲaɾ/, /bəˈɲa/

/baˈɲe.ɾa/, /bəˈɲe.ɾə/

/bapˈtiz.me/, /bəpˈtiz.mə/
Sagrament amb el qual s’esdevé membre de l’Església.

/ˈbar/
Establiment on se serveixen begudes i menjar, normalment al taulell, i on es pot escoltar música.

/baˈɾa.ʎa/, /bəˈɾa.jə/, /bəˈɾa.ʎə/
Joc complet per a jugar a un joc de cartes determinat.

/ba.ɾaˈʎa/, /ba.ɾaˈʎaɾ/, /bə.ɾəˈja/, /bə.ɾəˈʎa/
(pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.

/baˈɾa.na/, /bəˈɾa.nə/, /ˈbɾa.nə/

/baˈɾat/, /bəˈɾat/
De poc preu.

/ˈbaɾ.ba/

1. Pèl que els homes de vegades es deixen créixer per la cara i en especial el què hi ha a la barbeta.
2. (ornitologia) Cadascun dels filaments paral·lels disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes dels ocells.
3. Columna de glaç que penja de les branques d'un arbre o similar.

/baɾˈbe.ta/, /bərˈbɛ.tə/, /bəɾˈbə.tə/
Peça de corda, cordill o filàstica que manté lligats els dos extrems d'altres dues cordes de manera que una corda sigui la continuació de l'altra.

/ˈbar.kə/, /ˈbaɾ.ka/
Embarcació de mida reduïda, especialment quan està descoberta i està pensada per trajectes curts i poc complicats.

/bal.sa'ro.na/, /baɾ.seˈɫo.na/, /bɐr.sɐˈɫo.nɐ/, /bəɾ.səˈɫo.nə/
Capital de Catalunya i de la província homònima.

/ba.ɾiˈo/, /bə.ɾiˈo/

/baɾˈnus/, /bərˈnus/

/ba.ɾoˈne.sa/, /bə.ɾoˈnə.sə/, /bə.ɾuˈnɛ.sə/

/ˈba.ra/, /ˈba.rə/
Peça recta i llarga de secció uniforme.

/baˈre.ɾa/, /bəˈre.ɾə/

/baˈret/, /bəˈrət/, /bəˈrɛt/
Peça de vestir que cobreix el cap, un casquet amb ala al voltant.

Subdivisió d'una ciutat.

/baɾ.toˈmew/, /bər.tuˈmew/, /bəɾ.toˈmew/

/baˈɾi.ton/, /bəˈɾi.ton/, /bəˈɾi.tun/

/baˈɾɔ.me.tɾe/

/baˈɾo/
Persona que posseeix el títol nobiliari de baró.

/baˈza/, /baˈzaɾ/, /bəˈzar/
Mercat públic del Pròxim Orient.

Relatiu o pertanyent als bascos, al País Basc o a la seva llengua.

/ˈba.ze/
Recinte militar.

/ˌbas.kebˈbɔɫ/, /ˌbas.kedˈbɔɫ/

/basˈtaɾt/, /bəsˈtart/
Fill nascut fora del matrimoni.

/basˈti.ða/, /bəsˈti.ðə/

/basˈto/

1. Tros de fusta prim i llarg fàcilment manejable.
2. Vara de fusta generalment amb empunyadura per a repenjar-s’hi caminant.

/baˈzi.ɫi.ka/, /bəˈzi.ɫi.kə/

/baˈta.ʎa/, /bəˈta.ʎə/
Enfrontament entre adversaris que es diputen obertament un mateix objectiu.

/ba.taˈʎa/, /ba.taˈʎaɾ/, /bə.təˈja/, /bə.təˈʎa/

1. Lluitar en les batalles.
2. Esforçar-se per aconseguir un objectiu.

/ba.taˈʎo/, /bə.təˈʎo/

/ba.teˈɾi.a/, /bə.təˈɾi.ə/

1. 1. Conjunt d’aparells connectats per sumar el seu efecte.
   2. (beisbol) Conjunt de jugadors atacants format pels millors batedors d'una alineació.
   batteri
2. Instrument de percussió compost per instruments idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret, com ara un o diversos tambors petits, un tambor gros que es fa sonar amb un pedal i uns platerets.
   slagverk

/ˈba.tɾe/, /ˈba.tɾə/
Moure amb ímpetu i força alguna cosa, com un ocell les seves ales.

/ba.t͡ʃiˈʎe/, /ba.t͡ʃiˈʎeɾ/, /bə.t͡ʃiˈʎe/
Persona que ha obtingut el grau concedit en acabar l'educació secundària.

/ba.t͡ʃi.ʎeˈɾat/, /bə.t͡ʃi.ʎəˈɾat/
Títol que acredita que una persona ha superat els estudis de batxillerat.

/ba.vaˈɾes/, /ba.βaˈɾes/, /bə.vəˈɾəs/, /bə.vəˈɾɛs/, /bə.βəˈɾɛs/
Relatiu a Baviera, la seva cultura o la llengua.

/ba.veˈd͡ʒaɾ/, /ba.βeˈd͡ʒa/, /ba.βeˈʒa/, /bə.vəˈd͡ʒa/, /bə.vəˈʒa/, /bə.βəˈʒa/
Treure bava, fer baves.

/ba.viˈe.ɾa/, /ba.βiˈe.ɾa/, /bə.viˈe.ɾə/, /bə.βiˈe.ɾə/

/ˈbek/, /ˈbək/, /ˈbɛk/
Òrgan de la boca dels ocells formada per beines còrnies.

/beˈðoʎ/

1. Arbre de la família de les betulàcies (Betula pendula) de fulles petites caduques, d’escorça clara i de fruits molt petits.
2. Fusta de Betula.

/beˈɣu.ða/
Líquid que hom beu.

/bej.na/, /bɛj.nə/
Funda on es guarda la fulla d'una arma blanca o, fins i tot, la de diversos instruments de tall.

/ˈbeʃ/

/ˈbɛɫ/
Crit del bestiar oví i caprí.

/beˈɫa/, /beˈɫaɾ/, /bəˈɫa/
Fel bels les ovelles o altre bestiar de llana i el cabrum.

/be.ɫaˈrus/, /bə.ɫəˈrus/
Relatiu a Belarús, abans Bielorússia, la seva cultura o la llengua.

/beˈlis/

1. Estat independent de l'Amèrica Central fronterer amb Mèxic i Guatemala.
2. Districte de l'estat independent homònim.

(en locucions adverbials, anteposat al nom) Lloc o moment precís.

/beˈɫu.ɣa/, /bəˈɫu.ɣə/

/ˈbe.na/, /ˈbə.nə/, /ˈbɛ.nə/

/be.neˈi/, /be.neˈiɾ/

/beˈnet/, /bəˈnət/, /bəˈnɛt/
Prenom masculí, particularment per sant Benet (480-547), fundador de l’orde benedictí.

/beŋ.ɡaˈɫi/, /bəŋ.ɡəˈɫi/
Relatiu a Bengala, als seus habitant o la seva llengua.

/beŋ.ɡaˈɫi/, /bəŋ.ɡəˈɫi/
(masculí singular) Llengua indoeuropea originària de Bengala.

/ˌbem.biŋˈɡut/, /ˌbeɱ.viŋˈɡut/, /ˌbeɱ.viŋˈɡut/
Ben acollit

/benˈzi.na/, /bənˈzi.nə/

/bəˈnin/

/bərˈkɛ.ɫi/

/beɾˈɫin/, /bərˈɫin/

/beɾˈmu.ðes/, /bərˈmu.ðəs/

/beɾ.naˈbe/, /bər.nəˈβe/

/beɾˈnat/, /bərˈnat/
Prenom masculí d’origen germànic

/beˈru.ɣa/, /bəˈru.ɣə/

/beˈza/, /beˈzaɾ/

/beˈza.vi/, /beˈza.βi/, /bəˈza.vi/, /bəˈza.βi/

/besˈkɔʎ/, /bəsˈkɔʎ/

/besˈkujt/, /bəsˈkujt/
Galeta o pa cuit per duplicat.

/beˈsons/, /bəˈsons/

/beˈso/
Cadascun dels dos o més germans nats en el mateix part.

/bes.tiˈa/, /bes.tiˈaɾ/, /bəs.tiˈa/

/bes.tiˈa.ɾi/, /bəs.tiˈa.ɾi/
Especialment en l'edat mitjana, relat o conjunt de relats en el que es personifiquen animals per tal de fer palesos els error humans, típicament amb objectius moralitzadors.

/bezˈa.vi.a/, /bezˈa.βi.a/, /bəzˈa.vi.ə/, /bəzˈa.βi.ə/

/beɫˈɫem/, /beˈɫem/, /bəɫˈɫɛm/

/ˈbew.ɾe/, /ˈbəw.ɾə/, /ˈbɛw.ɾə/

/bi.bɫi.oˈte.ka/, /bi.bɫi.oˈtɛ.kə/, /bi.bɫi.uˈtɛ.kə/
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d'altre material gràfic.

/ˈbi.si/

/bi.siˈkɫe.ta/, /bi.siˈkɫə.tə/, /bi.siˈkɫɛ.tə/

1. Vehicle a pedals de dues rodes, una rere l'altra.
2. (futbol) Driblatge en què el jugador passa una cama per sobre la pilota sense tocar-la i se l'emporta amb el peu de la cama contrària.

/biˌɛ.ɫoˈru.si.ə/, /biˌɛ.ɫuˈru.si.ə/
Estat del nord d'Europa fronterer amb Ucraïna, Polònia, Lituània, Letònia i Rússia. El nom complet és República de Bielorússia.

/biˈfɔ.bi.a/, /biˈfɔ.βi.ə/

/biˈʎa/, /biˈʎar/, /biˈʎaɾ/

/bi.o.ði.veɾ.siˈtat/, /bi.o.ði.vəɾ.siˈtat/, /bi.o.ði.βer.siˈtat/, /bi.o.ði.βeɾ.siˈtat/, /bi.u.ði.vər.siˈtat/, /bi.u.ði.βər.siˈtat/

/bi.o.ɣɾaˈfi.a/, /bi.o.ɣɾəˈfi.ə/, /bi.u.ɣɾəˈfi.ə/

/bi.o.ɫoˈd͡ʒi.a/, /bi.o.ɫoˈʒi.a/, /bi.o.ɫoˈʒi.ə/, /bi.u.ɫuˈʒi.ə/
Ciència que estudia els éssers vius.

/ˌbi.o.teŋ.no.ɫoˈʒi.a/, /ˌbi.o.teɡ.no.ɫoˈd͡ʒi.a/, /ˌbi.o.təŋ.no.ɫoˈʒi.ə/, /ˌbi.u.təŋ.nu.ɫuˈʒi.ə/

/birˈma/
Natural de Birmània o Myanmar.

/birˈma.ni.ə/
(tradicional, informal) Forma alternativa de Myanmar.

/ˈbis/
En un recital o en un concert, repetició que fa l'artista en agraïment pels aplaudiments del públic.

/ˈbiz.be/
Càrrec de la jerarquia de l'església cristiana, que té l'administració d'una diòcesi sota el seu control.

/bi.sek.suˈaɫ/, /bi.sək.suˈaɫ/

/bi.sek.su.a.ɫiˈtat/, /bi.sək.su.ə.ɫiˈtat/

/biʎˈʎet/, /biʎˈʎɛt/, /biˈʎet/, /biˈʎət/, /biˈʎɛt/
Paper amb valor de diner, emès pel govern de cada país.

1. seddel
2. pengeseddel

/ˈbɫaŋ/, /ˈbɫaŋk/, /ˈbɫaŋk/
Qualitat de blanc.

1. hvit
2. kvit

/bɫas.feˈma/, /bɫas.feˈmaɾ/, /bɫəs.fəˈma/

/bɫasˈfɛ.mi.a/, /bɫəsˈfɛ.mi.ə/

Gra de la planta anteriorment citada, altament utilitzat en l'alimentació humana, en especial en l'elaboració de farines i aquestes en l'elaboració principalment de pa.

/ˌbɫa.ðeˈmɔ.ɾo/, /ˌbɫad.deˈmɔ.ɾo/, /ˌbɫad.dəˈmɔ.ɾo/, /ˌbɫad.dəˈmɔ.ɾu/

Color entre el verd i el violeta, el to propi del cel i del mar.

/ˈbɫe/, /ˈbɫə/, /ˈbɫɛ/, /ˈbɾe/
Cordó curt de dins d'un ciri o espelma que s'encén per fer llum.

/ˈbɫe.ða/, /ˈbɫə.ðə/, /ˈbɫɛ.ðə/, /ˈbɾe.ɾa/
Verdura biennal comestible, de la qual se n'aprofiten les seves fulles llargues i toves.

/ˌbɫa.ðiˈme.ɾi/, /ˌbɫɔ.ðiˈmɛ.ɾi/

/bɫoˈket͡ʃ/, /bɫoˈkət͡ʃ/, /bɫuˈkɛt͡ʃ/
Acció de bloquejar.

/ˈbo/
Ple de bondat.

/ˈbo.ka/
(anatomia) Orifici que tenen els éssers vius que permet ingerir aliment.

/boˈðe.ɣa/, /boˈðɛ.ɣə/, /buˈðɛ.ɣə/
(nàutica) Part d'un vaixell dins del seu buc que serveix de magatzem del material que s'hi transporta.

/ˈbo.ɣə/, /ˈbɔ.ɣa/, /ˈbɔ.ɣɔ/, /ˈbɔ.ɣə/
Diverses plantes del gènere tifàcies (Typha) que creixen als aiguamolls, les quals s'utilitzen per fer seients de cadires.

/boˈɛ.mi.a/, /boˈɛ.mi.ə/, /buˈɛ.mi.ə/

/ˈbɔt͡ʃ/

/ˈboj.ɾə/, /ˈbɔj.ɾa/, /ˈbɔj.ɾɔ/
Fenomen atmosfèric de núvols baixos, condensació d'aigua a tocar de terra que dificulta la visió.

1. tåke
2. skodde

/bo.ʃeˈɾɔ.ɫɔ/, /bo.ʃəˈɾɔ.ɫə/, /boj.ʃeˈɾɔ.ɫa/, /bu.ʃəˈɾɔ.ɫə/

/boˈɫet/, /boˈɫət/, /buˈɫɛt/
Fong, floridura.

/boˈɫi.vi.ə/, /boˈɫi.βi.a/, /buˈɫi.vi.ə/, /buˈɫi.βi.ə/
Estat independent de l'Amèrica del Sud fronterer amb el Brasil, el Paraguai, l'Argentina, Xile i el Perú.

/ˈbom.ba/
Aparell explosiu pensat per a atacar l'enemic.

/bom.baɾˈðet͡ʃ/, /bom.bəɾˈðət͡ʃ/, /bum.bərˈdɛt͡ʃ/, /bum.bərˈðɛt͡ʃ/

/bomˈbe/, /bomˈbeɾ/, /bumˈbe/

1. brannkonstabel
2. brannmann

/bomˈbe.ta/, /bomˈbə.tə/, /bumˈbɛ.tə/

/bomˈbo.ʎa/, /bomˈbo.ʎə/, /bumˈbo.ʎə/
Aire tancat per un tel líquid.

Protuberància produïda en una superfície per un cop.

/boɾˈɣo.ɲə/, /burˈɡo.ɲə/, /burˈɣo.ɲə/

/ˈbor.ɫə/, /ˈboɾ.ɫa/, /ˈboɾ.ɫə/, /ˈbɔr.ɫa/, /ˈbɔr.ɫə/

/boˈras.ka/, /boˈras.kə/, /buˈras.kə/
Vent fort, normalment acompanyat de pluja o neu.

/bo.riˈsɔɫ/, /bu.riˈsɔɫ/

1. Pèl fluix propi dels nadons.
2. Fibres de llana que es desprenen dels jerseis amb l'ús i formen petites boletes.

/ˈbor.sə/, /ˈboɾ.sa/

/boz.niˈa/, /buz.niˈa/
(només singular) Varietat estandarditzada del serbocroat a Bòsnia i Hercegovina.

/boˈzo/, /buˈzo/

Recipient de cuir, originalment de boc per a contenir vi.

/ˈbo.ta/, /ˈbo.tə/, /ˈbɔ.tə/

1. Calçat alt que cobreix el peu i part de la cama fins a prop del genoll, sovint de cuiro.
   støvel
2. Recipient de fusta que serveix per posar vi, oli i altres licors, format per diverses dogues de fusta unides per mitjà dels cèrcols que l'abracen, i una mica més amples del centre a fi que facin panxa, amb una fusta rodona que tapa a cada cap.
   tønne

/boˈte/, /boˈteɾ/, /buˈte/
Persona que fa bots o botes de cuir.

/bo.toˈna/, /bo.toˈnaɾ/, /bu.tuˈna/

Estat africà fronterer amb Namíbia, Sud-àfrica, Zàmbia, i Zimbabwe.

/boˈta.ni.ka/, /boˈta.ni.kə/, /buˈta.ni.kə/

/boˈto/, /buˈto/

Animal mascle de la família bòvids (Bos taurus).

1. okse
2. tyr

/ˈbok.sa/, /ˈbok.sə/

/bɾaˈɣe.ta/, /bɾəˈɣə.tə/, /bɾəˈɣɛ.tə/
Obertura de davant dels pantalons.

/ˈbɾaŋ.ka/
Divisió del tronc d'un arbre.

/ˌbɾan.demˈbuɾk/, /ˌbɾan.dəmˈburk/

/bɾaŋ.kiˈʎo/

/ˈbɾa.za/, /ˈbɾa.zə/

/bɾəˈziɫ/
Estat de l'Amèrica del Sud, situat al costat est d'aquest subcontinent, a la vora de l'Atlàntic. És fronterer amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana, Veneçuela, Colòmbia, el Perú, Bolívia, el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai. El nom oficial és República Federal del Brasil.

/bɾa.tizˈɫa.va/, /bɾa.tizˈɫa.βa/, /bɾə.tizˈɫa.və/, /bɾə.tizˈɫa.βə/

/ˈbɾe.men/, /ˈbɾe.mən/

/bɾeˈsɔɫ/
(central, septentrional, alguerès) Llit per un bebè, generalment amb capacitat de ser gronxat.

Relatiu a la Bretanya, als seus habitants o a la seva llengua.

/ˈbɾew/
De durada curta.

/ˈbɾew/
Document oficial i concís que tracta generalment d’afers administratius o un rescripte.

/ˈbɾik/

/ˈbɾi.ða/, /ˈbɾi.ðə/

1. Peça de ferro que es posa a la boca del cavall, a la qual es lliguen les regnes per governar-lo.
2. Element de metall o plàstic resistent que serveix per lligar i immobilitzar dues coses.
3. (pilota basca) Tira de cuir sobresortint del guant d'una cesta, que serveix per a lligar-hi la cinta.

/bɾilˈla/, /bɾiˈʎa/, /bɾiˈʎa/, /bɾiˈʎaɾ/

/bɾinˈda/, /bɾinˈdaɾ/
Beure a la salut d'algú.

/ˈbɾi.za/, /ˈbɾi.zə/
Tipus de vent suau que es produeix al litoral a causa dels diferencials de temperatura, normalment al matí i a l'horabaixa.

/bɾoˈða/, /bɾoˈðaɾ/, /bɾuˈða/

/bɾoˈðat/, /bɾuˈðat/

/ˈbɾo.ma/
Mentida, entremaliadura o joc fet per divertir-se, usualment a costa dels altres.

/bɾoŋˈki.tis/, /bɾuŋˈki.tis/

/ˈbɾon.zə/

/bɾos.teˈd͡ʒa/, /bɾos.teˈd͡ʒaɾ/, /bɾos.teˈʒa/, /bɾos.təˈd͡ʒa/, /bɾus.təˈʒa/
El bestiar, menjar brosta del camp.

/ˈbɾɔw/

/ˈbɾu.d͡ʒes/, /ˈbɾu.ʒes/, /ˈbɾu.ʒəs/

/ˈbɾu.ʃa/, /ˈbɾuj.ʃa/
Dona que practica bruixeria.

/bɾu.ʃeˈɾi.a/, /bɾu.ʃəˈɾi.ə/, /bɾuj.ʃeˈɾi.a/

Estat independent del sud-est asiàtic que ocupa part de l'illa de Borneo a més d'algunes illes menors. És fronterer amb Malàisia. El nom oficial és Soldanat de Brunei.

/ˈbɾu.za/, /ˈbɾu.zə/
Especie de camisa amb diverses variacions, pensada per a les dones.

/bɾuˈsɛ.ɫes/, /bɾuˈsɛ.ɫəs/, /bɾuˈsɛɫ.ɫes/, /bɾuˈsɛɫ.ɫəs/

Que té brutícia, pols o taques, poc net o polit.

/bɾuˈtaɫ/
Propi de les bèsties, d’animals irracionals.

/ˈbu.ða/, /ˈbu.ðə/

/buˈfan.da/

/buˈfa/, /buˈfaɾ/

1. (intransitiu) Expulsar aire per la boca fent força amb els llavis mig closos.
2. (transitiu) Dirigir l’aire expulsat amb força de la boca sobre alguna cosa.

/bu.feˈta.ða/, /bu.fəˈta.ðə/

/bu.fe.teˈd͡ʒa/, /bu.fe.teˈd͡ʒaɾ/, /bu.fe.teˈʒa/, /bu.fə.təˈd͡ʒa/, /bu.fə.təˈʒa/

/buˈɣa.ða/, /buˈɣa.ðə/

/buˈd͡ʒi.a/, /buˈʒi.a/, /buˈʒi.ə/

/bujˈða/, /bujˈðaɾ/, /bwiˈða/

/ˈbujt/, /ˈbwit/
Dit d'un objecte que no conté res visible.

/ˈbujt/, /ˈbwit/
(física) Absència de matèria.

/buɫˈɣa.ɾi.ə/

/buˈʎi/, /buˈʎiɾ/

/buˈɫi.mi.a/, /buˈɫi.mi.ə/

/bur.ʒəˈzi.ə/, /buɾ.d͡ʒeˈzi.a/

/burɡˈmɛs.tɾə/, /buɾɡˈmes.tɾe/

/buˈɾi.ʎa/, /buˈɾi.ʎə/

Estat de l'Àfrica Occidental, fronterer amb Mali, el Níger, el Benín, el Togo, Ghana i la Costa d'Ivori.

/bu.ɾoˈkɾa.si.a/, /bu.ɾoˈkɾa.si.ə/, /bu.ɾuˈkɾa.si.ə/

Estat africà fronterer amb Ruanda, República Democràtica del Congo i Tanzània. El nom oficial és República de Burundi.

En electrònica digital, part d'un circuit per on es transfereixen dades o senyals.

/ˈbust/

/buˈd͡ʒa.ka/, /buˈt͡ʃa.ka/
Bosseta o cavitat d’una peça de vestir per a petits objectes personals.

/ˈbaɫ.sam/, /ˈbaɫ.səm/

/ˈban.doɫ/, /ˈban.duɫ/

/ˈbar.bər/, /ˈbaɾ.baɾ/

/ˈbar.bə.ɾə/, /ˈbaɾ.ba.ɾa/
Prenom femení

/ˈba.zik/

/ˈbɛɫ.ʒi.kə/, /ˈbɛʎ.ʒi.kə/
Estat del centre d'Europa situat a la costa atlàntica, fronterer amb França, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya. El nom complet és Regne de Bèlgica.

/ˈbes.ti.a/, /ˈbes.ti.ə/, /ˈbes.ti/, /ˈbɛs.ti.a/, /ˈbɛs.ti/

Correcte, fet de bona manera.

/ˈbi.βɫik/
Relatiu o pertanyent a la Bíblia

/ˈbɔz.ni.a/, /ˈbɔz.ni.ə/
Estat situat a la península balcànica i fronterer amb Croàcia, Sèrbia i Montenegro.

/ˈbɔk.seɾ/, /ˈbɔk.sər/

/ˈbu.faɫ/

(masculí singular) Llengua indoeuropea parlada a la Bulgària.

/ˈbuŋ.keɾ/, /ˈbuŋ.kər/
Edifici amb parets molt sòlides, que està poc aixecat del terra i en part o totalment soterrat, destinat a resistir l'atac de l'enemic amb bombardeigs d'artilleria o d'aviació o explosius.

/kaˈba.na/, /kəˈβa.nə/

/ka.baˈɾet/, /kə.bəˈɾət/, /kə.bəˈɾɛt/, /kə.βəˈɾɛt/

/kaˈbeʎ/, /kəˈbəʎ/, /kəˈbɛj/, /kəˈβɛʎ/
Pèl del cap.

/ka.beˈʎe.ɾa/, /kə.bəˈje.ɾə/, /kə.bəˈʎe.ɾə/, /kə.βəˈʎe.ɾə/

1. Conjunt de cabells d’una persona.
2. Núvol brillant que envolta un cometa.

/kaˈbi.na/, /kəˈβi.nə/

/ka.biˈɾɔɫ/, /kə.βiˈɾɔɫ/

/ka.boˈta.d͡ʒe/, /kə.boˈta.d͡ʒə/, /kə.buˈta.d͡ʒə/, /kə.βuˈta.d͡ʒə/

/ˈka.βɾə/
Mamífer remugant que forma un gènere propi (Capra) en el que cal distingir com a més famós dels seus membres la cabra domèstica. Se les reconeix especialment per la seva habilitat en recórrer terrenys muntanyosos i per les seves característiques banyes que poden ser rectes o corbes i, fins i tot, caragolades.

/kəˈβɾit/

/ka.buˈset/, /kə.buˈsət/, /kə.buˈsɛt/, /kə.βuˈsɛt/

/kaˈkaw/, /kəˈkaw/

1. Arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical (Theobroma cacao).
   kakaotre
2. Llavor del Theobroma cacao, l'ingredient principal de la xocolata.
   kakao

/ka.kaˈwet/, /kə.kəˈwət/, /kə.kəˈwɛt/

/ˈkak.tus/

/ˈka.ða/, /ˈka.ðə/

/kaˈðe.na/, /kəˈðə.nə/, /kəˈðɛ.nə/
Filera de moltes anelles o baules enllaçades amb unes altres pels caps, generalment de metall, com per exemple un collar, la cadena del vàter, les cadenes del cotxe per a la neu, la cadena d'una bicicleta, etc.

/ka.ðeɾˈne.ɾa/

/kaˈði.ɾa/, /kaˈɾi.ɾa/, /kəˈði.ɾə/

1. Moble utilitzat per seure i que té respatller.
2. (tennis) Seient situat al capdamunt d'una plataforma d'1,8 a 2,4 m d'altura situada a 1,2 m d'un dels extrems de la xarxa, on s'asseu el jutge de cadira.

/kaˈða.veɾ/, /kaˈða.βer/, /kaˈða.βeɾ/, /kəˈða.vəɾ/

/ka.feˈi.na/, /kə.fəˈi.nə/

Establiment on se serveixen cafès (la beguda) i d’altres begudes (refrescs, conyac, vi, etc.).

1. kaffe
2. kaffi

/kaˈɣa/, /kaˈɣaɾ/, /kəˈɣa/

/kaˈjak/

/ˈkaj.ɾe/, /ˈkaj.ɾə/

/ˈka.ʃa/, /ˈkaj.ʃa/
Receptacle rígid relativament gran destinat a guardar-hi objectes, embalar-los o transportar-los, normalment és de fusta de forma rectangular o quadrada.

/ka.ɫa.faˈta/, /ka.ɫa.faˈtaɾ/, /kə.ɫə.fəˈta/

/kaˈɫajʃ/, /kəˈɫaj/, /kəˈɫaʃ/

/ka.ɫaˈmaɾ/, /kə.ɫəˈma/, /kə.ɫəˈmar/

/ka.ɫaˈmaɾ.sa/, /kə.ɫəˈmar.sə/

/ˈkaɫp/

/kaɫˈsi.ta/, /kəɫˈsi.tə/

/kaɫ.ku.ɫaˈðo.ɾa/

/kaɫ.kuˈɫa/, /kaɫ.kuˈɫaɾ/, /kəɫ.kuˈɫa/

/ka.lenˈda.ɾi/, /ka.ɫenˈda.ɾi/, /kə.ɫənˈda.ɾi/

/kaˈɫen/, /kaˈɫent/, /kəˈɫen/, /kəˈɫent/

1. De temperatura elevada.
   1. varm
   2. het
2. Excitat sexualment.
   kåt

/kaˈɫi.fa/, /kəˈɫi.fə/

/kə.ɫiˈfɔr.ni/

/kaˈʎa/, /kaˈʎaɾ/, /kəˈʎa/
No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.

/ˈkaɫ.ma/, /ˈkaɫ.mə/
Sensació de tranquil·litat.

/kaɫˈma/, /kaɫˈmaɾ/

/kaˈɫo/, /kaˈɫoɾ/
Situació en la qual la temperatura és superior a la normal.

/ka.ɫum.niˈa/, /ka.ɫum.niˈaɾ/, /kə.ɫum.niˈa/

/ˈkaɫ.ze/, /ˈkaɫ.zə/

1. Estri en forma de copa que es fa servir en la litúrgia catòlica.
2. En arqueologia, tipus de copa de metall, relacionada amb l'antiga cultura grega.

/ka.ɫi.ɣɾaˈfi.a/, /kaɫ.ɫi.ɣɾaˈfi.a/, /kə.ɫi.ɣɾəˈfi.ə/, /kəɫ.ɫi.ɣɾəˈfi.ə/

/kaɫˈɫi.ɣɾaf/, /kaˈɫi.ɣɾaf/, /kəɫˈɫi.ɣɾəf/, /kəˈɫi.ɣɾəf/

/ˈkaɫs/

/kaɫˈsa/, /kaɫˈsaɾ/, /kəɫˈsa/

1. Posar calçat als peus.
2. Tenir una mida de sabata.

/kaɫˈsat/

/kaɫ.soˈtets/, /kəɫ.soˈtəts/, /kəɫ.suˈtɛts/

/kaˈɫum.ni.a/, /kəˈɫum.ni.ə/

/ˈka.ma/
Extremitat inferior del cos humà, sovint excloent el peu.

/ka.ma.ɫeˈo/, /kə.mə.ɫəˈo/

/ka.maɾˈɫeŋk/, /kə.məɾˈɫɛŋ/

/kamˈbɔ.d͡ʒa/, /kamˈbɔ.d͡ʒɔ/, /kəmˈbɔ.d͡ʒə/
Estat independent del sud-est asiàtic situat a la península d'Indoxina i fronterer amb Tailàndia, Laos i el Vietnam. El nom complet és Regne de Cambodja.

/ˈkam.bɾa/

/kaˈmeʎ/
Gènere d'ungulats de la família dels camèlids (Camelus), amb un o dos geps remarcats carregats de greix a l'esquena (el nombre de geps depèn de l'espècie), robusts, i usats sovint com a animals de càrrega pels països més calorosos, ja que resisteixen bé les temperatures elevades.

/ka.miˈna/, /ka.miˈnaɾ/

/kaˈmi.za/, /kəˈmi.ə/
Peça de roba que es posa al tronc.

/ka.miˈo/
Vehicle de càrrega terrestre i autopropulsat de mida gran i de gran potència que duu la càrrega separada de la cabina (normalment en una caixa o en un remolc).

/ˈkam/, /ˈkamp/, /ˈkamp/

1. Extensió de terrenys fora de la ciutat, ocupats per conreus, boscos, etc.
   1. felt
   2. åker
2. (esports de pilota) Cadascuna de les dues meitats en què queda dividit un camp de joc per la línia central, defensada per un dels dos adversaris i atacada per l'altre.
   bane

/kamˈpa.na/, /kəmˈpa.nə/

1. bjelle
2. klokke

/kam.paˈna/, /kam.paˈnaɾ/, /kəm.pəˈna/

/kam.pi.oˈnat/, /kəm.pi.oˈnat/, /kəm.pi.uˈnat/

/kam.piˈo/, /kəm.piˈo/

/kaˈmi/

/kə.nəˈða/
Estat independent de l'Amèrica del nord, situat a l'extrem nord d'aquest subcontinent, fronterer directament amb els Estats Units. El nom oficial és el mateix sense afegits ni variacions.

/kaˈnaɫ/

1. Camí excavat, en forma de vall, per desviar l'aigua d'un riu.
2. Pas estret que comunica l'aigua de dos mars o oceans.

(ocells) Moixó de la família dels fringíl·lids de cant similar al de la cadernera i plomatge groc i originari de les Illes Canàries (Serinus canarius).

/kan.seˈʎe/, /kan.seˈʎeɾ/, /kən.səˈʎe/

/kanˈdɛ.ɫa/, /kanˈdɛ.ɫɛ/, /kanˈdɛ.ɾa/, /kənˈdə.ɫə/, /kənˈdɛ.ɫə/

/kan.diˈðat/, /kən.diˈðat/

/kaˈneʎ/

/kaŋˈɡuɾ/
Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.

/kaŋˈɡuɾ/
(castellanisme) Mainader o mainadera a hores convingudes.

1. kenguru
2. barnevakt

/ka.noˈna.ða/, /kə.noˈna.ðə/, /kə.nuˈna.ðə/

/kanˈsat/, /kənˈsat/

/kanˈtan/, /kanˈtant/, /kənˈtan/, /kənˈtant/

/kanˈta/, /kanˈtaɾ/
Produir música amb la veu.

/kan.tawˈto/, /kan.tawˈtoɾ/, /kən.təwˈto/

/kan.toˈna.ða/, /kən.toˈna.ðə/, /kən.tuˈna.ðə/

1. Encreuament de dos carrers.
2. (hoquei sobre gel) Cadascun dels quatre angles arrodonits d'una pista de joc, delimitats per les tanques laterals i les tanques de fons.

/ˈkam.bi/, /ˈkaɱ.vi/, /ˈkaɱ.vi/

1. Acció i efecte de canviar.
   endring
2. (no comptable) Diners retornats al comprador quan paga amb una unitat de valor superior al preu.
   veksel

/kam.biˈa/, /kaɱ.viˈaɾ/, /kəɱ.viˈa/

1. Modificar, fer diferent, variar.
2. Prendre i donar una cosa per altre que se'n rep o dona.
3. (esports de pilota) Reemplaçar un titular per un suplent en el transcurs d'un partit o una partida d'un esport d'equip.

/kaˈɲe.ʎa/
Planta aromàtica emprada per aromatitzar aliments i perfums, es ven en forma de palets o canyetes.

Conjunt de notes harmonioses que es poden cantar.

/kaˈno/
Part d'una arma de foc en forma de tub que defineix la direcció del projectil.

/ˈka.os/, /ˈka.us/

(anatomia) Part superior i anterior del cos d'un animal.

/ˈka.pa/, /ˈka.pə/

1. Vestimenta d'abric llarga i sense mànigues, oberta pel davant.
   cape
2. Extensió uniforme de material que cobreix alguna cosa.
   lag

/ˌkab.buˈsa/, /ˌkab.buˈsaɾ/
Ficar sota l'aigua amb ímpetu o de cop.

/kaˈpe.ʎa/, /kəˈpe.ʎə/

/ka.peˈʎa/, /kə.pəˈʎa/
Sacerdot titular d'una capellania.

/ˌkap.foˈɣe/, /ˌkap.foˈɣeɾ/, /ˌkap.fuˈɣe/

/ˌkabˈɡɾɔs/
Larva d'amfibi amb cua i sense potes.

/ka.piˈβa.ɾa/, /kə.piˈβa.ɾə/

/ka.piˈtaɫ/
Població on es reuneixen les principals administracions d'una entitat política.

/ka.pi.taˈɫiz.me/

/ka.piˈteʎ/, /kə.piˈteʎ/

/ka.piˈta/

/kaˈpoʎ/
(morfologia vegetal) Fase del desenvolupament de les flors en la qual els pètals no s’han separat encara.

/ka.pɾiˈkɔɾn/, /kə.pɾiˈkorn/, /kə.pɾiˈkɔɾn/

1. (astronomia) Constel·lació zodiacal situada entre Aquari i Sagitari.
2. (astrologia) Desena zona del zodíac ocupada pel Sol entre el 21 de desembre i el 19 de gener.

/kapˈtaj.ɾe/

/kaˈpu.t͡ʃa/
Part d’una indumentària destinada a cobrir el cap.

/ka.puˈt͡ʃi.no/, /kə.puˈt͡ʃi.no/, /kə.puˈt͡ʃi.nu/

/ˌkabˈbes.pɾe/, /ˌkabˈves.pɾe/, /ˌkabˈves.pɾə/
Última part de la tarda quan el sol ja s'ha post i fosqueja.

/kaˈpi.toɫ/, /kəˈpi.toɫ/, /kəˈpi.tuɫ/

1. Cadascuna de les parts en què es divideix una narració.
2. Sala d'un monestir on es reuneixen els monjos per prendre decisions.

/kaˈpo/, /kəˈpo/
Pollastre que ha estat castrat i després engreixat.

/ˈka/, /ˈkar/, /ˈkaɾ/

1. De preu elevat.
   dyr
2. Estimat, volgut.
   kjær

/ˈka/, /ˈkar/, /ˈkaɾ/

/ˈka.ɾa/
(anatomia) Rostre.

/kə.ɾəˈβa.sə/, /kərˈβa.sə/
Fruit gran i sovint ataronjat que cria la carabassera. Moltes varietats són comestibles.

/ka.ɾak.teˈɾis.tik/, /kə.ɾək.təˈɾis.tik/

/ka.ɾaˈɣɔɫ/, /kə.ɾəˈɣɔɫ/, /kərˈɡɔɫ/

1. 1. (zoologia) Mol·lusc de la classe gastròpode, amb la característica de la torsió i la closca en espiral.
   2. (col·loquial) diners
   snegl
2. 1. Objecte en forma d'espiral: escala de caragol, un caragol de cabells, etc.
   2. (anatomia) Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma en espiral.
   skrue

/ka.ɾa.van.seˈraʎ/, /ka.ɾa.βan.seˈraʎ/, /kə.ɾə.vən.səˈraʎ/, /kə.ɾə.βən.səˈraʎ/

/ka.ɾaˈvɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫɛ/, /ka.ɾaˈβɛɫ.ɫa/, /kə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛɫ.ɫə/

/kərˈbɔ.ni/

/kaɾˈbo/

1. Nom genèric donat a dos tipus de materials (carbó vegetal i carbó mineral) orgànics, sòlids i de color negre utilitzats com a combustible per la seva gran quantitat de carboni.
2. (botànica) Nom comú de les malalties de les plantes produïdes per fongs ustilaginals.

/kaɾˈkajʃ/, /kərˈkaʃ/

/ˈkart/

/karˈða/, /kaɾˈða/, /kaɾˈðaɾ/, /kərˈda/
(vulgarisme) Fer l'acte sexual.

/kər.dəˈnaɫ/
En l'Església Catòlica, el càrrec superior a un bisbe.

/ka.ɾe.ɫiˈa/, /kə.ɾə.ɫiˈa/

1. Individu finès oriental originari de Carèlia.
2. (invariable) Llengua baltofinesa parlada a Carèlia i territoris adjacents.

/kaˈɾiz.ma/, /kəˈɾiz.mə/

/kə.ɾiˈtat/

/kaɾ.ɫeˈmaɲ/, /kər.ɫəˈmaɲ/

/ˈkar.ɫəs/, /ˈkaɾ.ɫes/

/ˈkar.pə/, /ˈkaɾ.pa/
a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Cyprinus carpio)

/ka.reˈɣa/, /ka.reˈɣaɾ/, /kə.rəˈɣa/

1. Portar pes al damunt amb la intenció de transportar-lo.
2. (informàtica) Transferir dades d'un emmagatzematge auxiliar a la memòria de l'ordinador.

/kaˈre/, /kəˈre/
En un nucli de població, lloc per on hi circula la gent i els vehicles que és l'origen o el resultat de l'organització de l'espai edificat.

/kaˈre.ɾa/, /kəˈre.ɾə/
Trajectòria professional o pública.

/ka.reˈte.ɾa/
Via que uneix dues poblacions i que és apta per a la circulació de vehicles.

/ka.reˈto/, /kə.rəˈto/

/ˈka.ro/, /ˈka.ru/
Vehicle tirat per animals i que corre sobre rodes destinat a transportar objectes o persones.

/ka.ruˈa.d͡ʒe/, /kə.ruˈa.d͡ʒə/

/ˈkarst/

/ˈkaɾ.ta/

1. Document escrit per a comunicar amb una altra persona, generalment amb una estructura formal.
   brev
2. Sinònim de mapa., especialment de navegació.
   kort

/kaɾˈtut͡ʃ/, /kərˈtut͡ʃ/
En les armes lleugeres, conjunt de beina i bala travades.

/kaɾˈti.ɫak/, /kərˈti.ɫək/

/kaɾˈto/, /kərˈto/

/karˈt͡ʃɔ.fa/, /kaɾˈt͡ʃɔ.fɔ/, /kərˈʃɔ.fə/

/kaˈɾak.teɾ/, /kəˈɾak.tə/
Signe gràfic, usat sobretot en impressió o informàtica.

Situació particular que es produeix entre les diverses possibles.

/ˈka.za/
Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.

/ka.zaˈmen/, /ka.zaˈment/, /kə.zəˈmen/, /kə.zəˈment/
Acte amb què s'estableix un matrimoni.

/kaˈzat/, /kəˈzat/

/ˈkask/
Peça dura que cobreix el cap com a defensa en certes activitats: bombers, motoristes, policia, esportistes.

/kasˈka.ða/
Salt d’aigua d’un corrent de gran amplitud o cabdal o bé en un conjunt de salts.

/ˈkas.pa/, /ˈkas.pə/

/kaˈsɔ.ɫa/, /kaˈsɔ.ɫɔ/, /kəˈsɔ.ɫə/

/kaˈso/, /kəˈso/
Pot amb mànec que es posa al foc per a escalfar líquids.

/ˈkast/

/ˈkas.ta/, /ˈkas.tə/

(botànica) Fruit del castanyer, de color marró fosc brillant, que es cull a la tardor i és comestible.

/kas.teˈðat/, /kəs.təˈðat/

/kasˈteʎ/
Fortificació defensiva.

1. slott
2. borg

/kasˈto/, /kəsˈto/
Gènere de mamífer rosegador semiaquàtic de la família dels castòrids que destaca per la seva habilitat per construir preses i caus.

/kasˈtɾa/, /kasˈtɾaɾ/, /kəsˈtɾa/
Extirpar els òrgans reproductors.

/ka.zuˈaɫ/

/ka.taˈkum.ba/, /kə.təˈkum.bə/
Lloc subterrani i sovint secret on s'enterren morts i sovint també es practiquen actes religiosos, en especial les de l'antiga Roma, famoses pels seus complicats circuits.

/ka.taˈɫu.ɲa/
País de la Mediterrània occidental que comprèn part del territori del nord-est d'Espanya i del sud-est de la França continental.

Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.

/ka.taˈpɫaz.ma/, /kə.təˈpɫaz.mə/
Composició calmant i emol·lient que es posa entre dues gases i s'aplica sobre la pell.

/ka.taˈpuɫ.ta/, /kə.təˈpuɫ.tə/
Arma de l'antiguitat i l'edat mitjana que mitjançant la tensió acumulada en la torsió de fustes o bé amb l'empenta de contrapesos era capaç de llançar projectils pesants a certa distància.

/ka.teˈðɾaɫ/

1. katedral
2. domkirke

/ka.taˈɾi.na/, /ka.teˈɾi.na/, /kə.təˈɾi.nə/, /kəˈtɾi.nə/
Prenom femení

/kaˈtet/, /kəˈtɛt/

/kaˈti.fa/

/ka.tiˈo/, /kə.tiˈo/

/kaˈtoɾ.ze/

/ka.toɾˈze/, /kə.toɾˈzə/, /kə.turˈzɛ/

/ka.t͡ʃaˈɫɔt/, /kə.t͡ʃəˈɫɔt/

/kaˈtas.tɾo.fe/, /kəˈtas.tɾo.fə/, /kəˈtas.tɾu.fə/
Desgràcia gran, especialment quan hi ha víctimes mortals.

/kaˈtɔ.ɫik/
Dit del qui pertany a la religió cristiana que accepta la universalitat de l'autoritat del Papa.

/ˈkaw.kas/, /ˈkaw.kəs/

/ˈkaw.ɾe/
Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.

/ˈkaw.za/
Motiu, explicació, el perquè.

1. årsak
2. grunn

/kaw.te.ɾiˈd͡za/, /kaw.te.ɾiˈza/, /kaw.te.ɾiˈzaɾ/, /kəw.tə.ɾiˈd͡za/

/kaˈval/, /kaˈvaʎ/, /kaˈβaʎ/, /kəˈvaʎ/

1. (mamífers) Mamífer domèstic ungulat (Equus caballus), de la família dels èquids, utilitzat per l'home per a cavalcar o com a animal de tir.
   hest
2. (escacs) Peça dels escacs amb la forma del cap i el coll de l'animal, la qual es pot moure només dues caselles cap endavant i una cap al costat o dues cap a un costat i una cap endavant.
   1. springer
   2. hest

/ka.vaˈʎeɾ/, /ka.βaˈʎe/, /kə.vəˈʎe/, /kə.βəˈʎe/
Soldat medieval de categoria, honrat amb la cavalleria per un senyor feudal.

/ka.va.ʎeˈɾi.a/, /ka.βa.ʎeˈɾi.a/, /kə.və.ʎəˈɾi.ə/, /kə.βə.ʎəˈɾi.ə/
Tropa que va a cavall, modernament amb vehicles motoritzats i blindats, en contraposició a la infanteria que va a peu.

/ka.vaˈʎets/, /ka.βaˈʎets/, /kə.vəˈʎəts/, /kə.vəˈʎɛts/, /kə.βəˈʎɛts/
Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis perquè els infants hi puguin pujar.

/kaˈvaɾ/, /kaˈβa/, /kəˈva/, /kəˈβa/

/ka.viˈaɾ/, /ka.βiˈar/, /ka.βiˈaɾ/, /kə.viˈaɾ/, /kə.βiˈar/

/ˈka.sa/, /ˈka.sə/
Acció de caçar.

/ka.saˈðo/, /ka.saˈðoɾ/, /kə.səˈðo/

/kaˈsa/, /kaˈsaɾ/

/kaˈin/, /kəˈin/

/ˈsə.bə/, /ˈsɛ.bə/, /ˈsɛ.βə/

1. løk
2. lauk

Que no hi veu.

(anatomia) Porció de l'intestí gros en cul-de-sac situada entre l'ili i el còlon.

/se.faˈɫaɫ.d͡ʒi.a/, /sə.fəˈɫaɫ.ʒi.ə/

/se.ɫeˈbɾaɾ/, /se.ɫeˈβɾa/

1. Acomplir amb solemnitat seguint un ritual.
2. Fer activitats festives.
3. Alegrar-se per un fet.

/se.ɫe.bɾiˈtat/, /sə.ɫə.βɾiˈtat/

/seˈɫes.ta/, /səˈɫes.tə/

/ˈse.ʎa/, /ˈsə.ʎə/, /ˈsɛ.jə/, /ˈsɛ.ʎə/
Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.

1. øyebryn
2. øyenbryn

/seˈʎe/, /seˈʎeɾ/, /səˈʎe/

/se.ɫuˈɫi.tis/, /seɫ.ɫuˈɫi.tis/, /sə.ɫuˈɫi.tis/, /səɫ.ɫuˈɫi.tis/

/se.menˈti.ɾi/

1. gravlund
2. kirkegård

/ˈsɛn.dɾa/, /ˈsɛn.dɾɛ/

/senˈdɾe/, /senˈdɾeɾ/, /sənˈdɾe/

/se.noˈta.fi/, /sə.noˈta.fi/, /sə.nuˈta.fi/

/ˈsen/, /ˈsent/

/ˈsen.tɾe/

1. El més distant o retirat de la superfície exterior d'una cosa.
2. Lloc d'on surten o a on convergeixen accions particulars coordenades.

/senˈti.me.tɾe/
Unitat de longitud del sistema cegesimal equivalent a la centèsima part d'un metre. Símbol cm.

/ˈsep.tɾe/, /ˈsep.tɾə/

/ˈse.ɾa/, /ˈsə.ɾə/, /ˈsɛ.ɾə/

/serˈka/, /seɾˈka/, /seɾˈkaɾ/
Explorar l’entorn per tal de trobar, de descobrir, quelcom o algú.

/ˈseɾ.kɫe/
Part interior d'una circumferència, figura geomètrica sense cap costat.

/se.ɾeˈaɫ/, /sə.ɾeˈaɫ/

/se.ɾeˈbɾaɫ/, /sə.ɾəˈβɾaɫ/

Element químic de nombre atòmic 58 i símbol Ce.

/se.ɾiˈmɔ.ni.a/, /sə.ɾiˈmɔ.ni.ə/

/ˈsə.rə/, /ˈsɛ.ra/, /ˈsɛ.rɛ/

/ˈsɛrt/
Segur, sens dubte.

/seɾ.ti.fiˈkat/, /sər.ti.fiˈkat/
Document oficial que assegura la veracitat d'un fet.

/serˈβeʎ/, /seɾˈveʎ/, /seɾˈβeʎ/, /sərˈbeʎ/, /səɾˈveʎ/
(anatomia) Òrgan dels animals que conté neurones i és capaç de coordinar els moviments del cos, les funcions vitals i el pensament.

/serˈβe.za/, /seɾˈve.za/, /sərˈbɛ.zə/, /sərˈvɛ.zə/, /səɾˈvə.zə/
(aliments) Beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació de malt o altres cereals germinats, i aromatitzada amb llúpol.

/seˈɾa.mi.ka/, /səˈɾa.mi.kə/

/si.kaˈtɾiw/, /si.kəˈtɾiw/

/siˈkɫiz.me/, /siˈkɫiz.mə/

/siˈkɫis.ta/, /siˈkɫis.te/, /siˈkɫis.tə/

/si.enˈti.fik/
Relatiu a la ciència.

/si.enˈti.fik/
Persona que es dedica a la recerca.

/siˈɣa.ɫa/, /siˈɣa.ɫə/
Insecte de l'orde dels hemípters, que s'alimenta de la saba de les plantes i emet un cric-cric de 100 decibels a la freqüència de 86 Hz.

/siˈɣar/

/si.ɣaˈre.ta/, /si.ɣəˈrə.tə/, /si.ɣəˈrɛ.tə/

/ˈsiŋ.ne/, /ˈsiɡ.ne/

/siˈɣo.ɲa/

/siˈɣɾo/

/siˈɫin.dɾe/, /siˈɫin.dɾə/
(basquetbol) Espai imaginari de forma cilíndrica d'una pista de joc que comprèn la zona ocupada per un jugador en contacte amb el terra i la zona que ocuparia amb un salt vertical.

/siˈmen/, /siˈment/

/siˈme.ɾa/, /siˈme.ɾə/
Reunió de dirigents d’alt nivell.

/ˈsiŋ/, /ˈsiŋk/, /ˈsiŋk/

1. (cardinal) Nombre que segueix el quatre i precedeix el sis.
2. (valor ordinal) Cinquè, cinquena.

/ˌsiŋˈsens/

/siˈne.ma/, /siˈnə.mə/, /siˈnɛ.mə/

/si.neˈma.ti.ka/, /si.nəˈma.ti.kə/

/ˈsiŋ.ɡɫa/, /ˈsiŋ.ɡɫə/

/si.no.ɫoˈd͡ʒi.a/, /si.no.ɫoˈʒi.a/, /si.no.ɫoˈʒi.ə/, /si.nu.ɫuˈʒi.ə/

/siŋˈkwan.ta/

/siŋˌkwan.taˈsiŋ/, /siŋˌkwan.taˈsiŋk/, /siŋˌkwan.təˈsiŋ/, /siŋˌkwan.təˈsiŋk/

/siŋˌkwan.taˈkwa.tɾe/, /siŋˌkwan.təˈkwa.tɾə/

/siŋˌkwan.taˈsis/, /siŋˌkwan.təˈsis/

/sinˈtu.ɾa/, /sinˈtu.ɾə/

Peça de roba, cuir o similar que serveix per cenyir-se el pantaló, els calçons o la camisa a la cintura.

Local normalment circular amb espectacles d'acrobàcia, equilibrisme, doma i pallassos.

/ˈsir.ka/

/sir.kə.ðiˈa.ɾi/, /siɾ.ka.ðiˈa.ɾi/

/sirˈkujt/
Recorregut a l'entorn d'un lloc.

/sir.kum.na.βe.ɣa.siˈo/, /sir.kum.nə.βə.ɣə.siˈo/, /siɾ.kum.na.ve.ɣa.siˈo/, /siɾ.kum.na.βe.ɣa.siˈo/, /siɾ.kum.nə.və.ɣə.siˈo/